Al llarg de la història, molts han estat els escriptors que han descrit, narrat, contat o explicat, la relació i simbiosi que hi ha entre Balaguer i, el riu Segre. Balaguer riu, es el títol d'un d'aquests llibres publicat a Balaguer l'any 1999, que descriu la convivència de la ciutat amb el Segre.
A l'inici d'aquest llibre l'alcalde Miquel Aguilà, fa una descripció de Balaguer d'una manera real i solemne. I amb orgull balaguerí diu: "Comtal i reial, porta i clau del Principat, a cavall del pla i la muntanya i a les vores del curs mig-baix del riu per antonomàsia de les terres ponentines de Catalunya: El Segre."
La relació, constant i
diària, dolça i alguns cops amarga que hi ha entre el riu i la ciutat, és un dels factors que han donat forma al
caràcter de la nostra gent. Parlar del Segre és parlar de Balaguer, i aquest es l'objectiu del meu escrit: parlar i defensar el nostre riu.
Avui el Segre, torna a estar al punt de mira del govern per realitzar-ne el transvasament, cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, si més no, l'informe que ha realitzat el "
Ministerio de
Medio Ambiente" en referència a la dotació d'aigua de boca per abastir tota l'àrea metropolitana de Barcelona, enterra la captació d'aigua del
Ròdena francès,
però,
deixa la porta oberta a la captació d'aigua del riu Segre.
NO AL TRASVASSAMENT.

Abans de que arribi una altra sequera com la dels anys 2007-08 i, algú tingui de nou la brillant idea del
trasvassament; abans de pensar en ràpides (però poc eficients) solucions cal buscar i estudiar la viabilitat d'altres projectes.
Pel que fa a la qüestió de la gran demanda de la costa del mediterrani que justificaria els trasvassaments, els principals experts van posar de relleu que es tractava d'una demanda inflada, feta a partir de la suma de diversos dèficits a nivell local, que podien ser atesos sense trasvassament.
Cal dir que, segons els experts, qualsevol
trasvassament entre conques, en general, solen portar conseqüències nefastes.
Es
importantíssim mantenir uns cabals mínims per al manteniment dels ecosistemes fluvials.
Algunes previsions fetes en aquest sentit assenyalen un important descens de les precipitacions a la península ibèrica en els propers anys (canvi climàtic). La planificació hidrològica pel dia de demà ha de tenir en compte la possibilitat de minva dels recursos hídrics. Tot apunta que les conques avui assenyalades com a potencials cedents d'aigua podrien deixar de ser-ho en el decurs de l'actual segle.
Cal també tenir en consideració l'enfrontament entre la població de diferents territoris, tal i com demostra el projecte de
trasvassament de l'
Ebre, tot i que a una altra escala. El mai tingut en compte i molt discutit
reequilibri territorial, fa que la població més perjudicada reivindiqui la propietat de l'aigua (encertadament o no?).
I per acabar cal valorar els costos que pot suposar la
construcció d'una obra com aquesta, davant d'altres alternatives menys costoses i més
eficients a curt termini.
Cal fer la feina que
no s'està fent de modernització dels sistemes de rec, limitar la proliferació d'urbanitzacions i habitatges
unifamiliars amb un cost excessiu d'aigua, cal reparar les moltes fugues de la xarxa de distribució (oscil.
len entre el 30 i el 50 %), i cal perseguir i penalitzar les activitats econòmiques que malbaraten l'aigua de boca,
etc...
Per acabar, vull fer des d'aquestes ratlles una crida a tothom que ho vulgui escoltar: ara es el moment de buscar solucions, no podem amagar el cap sota l'ala, ni oblidar la situació que hem patit, aquesta sequera ha estat un avís, cal buscar solucions ja, i aquestes
passen per una nova cultura de l'aigua, amb un us racional i equilibrat en tot el territori.
"En escriure la vida d'un home,
sempre he vist aletejar davant meu la
imatge física i espiritual d'un riu...
Ara, he vist en un riu la imatge de
l'home i el seu destí."
Emil LUDWING ("El Nil")
Aquest escrit, el vull dedicar a l'oncle Josep Carner Ribalta, nacionalista i fill de Balaguer, el qual des del seu exili (
New York 1941) va escriure el llibre
Sícoris (Biografia d'un riu català) descrivint de bell començ, la ja molt existent simbiosi entre el Segre i la seva gent.