dijous, 31 de desembre del 2009

FELIÇ 2010

Des del blog de l'Alegre Vianant i amb molt bon humor, us desitjem un: Feliç any 2010, 2011, 2012, 2013, 2014 ... que amb aquesta crisi a saber quan torno a tenir internet!

MOLTES FELICITATS 
CATALUNYA
Que aquest nou any ens porti a més de salut, felicitat i amor: l'Estatut, ens retornin els nostres papers, ens donin els nostres diners, ens deixin en pau i puguem proclamar l'INDEPENDÈNCIA. 

Moltes Felicitats!


dilluns, 7 de desembre del 2009

PxC

Plataforma per Catalunya, és una burla a la democràcia i a tots els que creiem amb ella. Josep Anglada president d'aquest partit feixista, xenòfob i ultradretà només vol poder per emular als seus "liders", passats i més que passats.

Mireu-vos aquest video.
 

Com hi ha gent que puguin recolzar personatges com aquest, els quals no és mereixerien ni existir en els còmics de ciència ficció?

dissabte, 28 de novembre del 2009

POTI - POTI

Estatut, finançament, impost de succesions, consultes sobiranistes, corrupció, etc. tot aquest poti-poti és el que ens toca viure ara. Crisi, també, però ja queda més enrrera i com que a cap de tots els polítics que tenim els hi arriba a tocar la butxaca, aquesta ja no es problema, es problema del pobre proletari, que viu del seu sou. Avui, però, l'editorial de dotze diaris catalans en defensa de l'Estatut ha arribat al Consell de Ministres. Calma i tranquilitat és el que el govern demana a tots, però, quant reflexiones una mica i recordes temps enrera creus que no pot ser possible. Acabada la dictadura, de la qual jo amb onze anys vaig poder tastar amb la meva propia pell, quan el pare ens deia que vigilessim alhora de parlar, d'opinar,  o  d'escoltar el meu cantautor preferit i amic en la distància Lluís Llach. Recordo aquells anys en que el poble català va sortir al carrer per demanar l'Estatut d'Autonomia. Trenta cinc anys després encara no ens hem vellugat del  mateix lloc. L'enmanillada DEMOCRÀCIA segueix sense poder fer el que realment  hauria de fer . Donar la llibertat a la gent d'un poble perquè pugui escollir el que veritablement vol ser.

Però els ignorants com el Sr. Rajoy , Vidal-Quadra, Ibarras, Zapateros i tribunals constitucionals  de torn que només prometen però mai compleixen i que segueixen enverinant el sentiment de la bona gent,  i segueixen  expandin la desafecció, caldria dir-los-hi  d'una vegada i per sempre, que el més important de tot és la convivència , la pau i la llibertat ; i que per damunt de tot sense cap mena de dubte només hi ha una cosa, les PERSONES, fins i tot per damunt de la Llei.

VOLEM I PODEM DECIDIR PER NOSALTRES MATEIXOS, i ja comença a ser l'hora de que CATALUNYA sigui allò que va ser i que ells ens han pres. LLIURE per poder decidir per nosaltres mateixos el que volem ser. Ja no hi ha cap rao per seguir retardant el que serà inevitable.



Si voleu llegir l'editorial podeu clicar damunt de l'adreça que hi ha acontinuació:

CATALUNYA, ha de deixar de ser maltractada per l'Estat Espanyol, i que ningú es cregui que això és un joc, ja som prou madurs democraticament i hem de prendre la decissió de voler avançar o quedar-nos tal i com estem: menystinguts, espoliats, insultats i tots els adjectius que volgueu colocar.

Es hora de dir PROU.



dimecres, 7 d’octubre del 2009

DIARI SEGRE

Sembla que al final haurem de donar la raó al Sr. Carretero quan diu que el Sr. Montilla (tripartit) te comprats tots els diaris. Avui surt a la premsa que el conseller d'Agricultura Ramaderia i Pesca, Joaquim Llena, ha assegurat, a pregunta d'e-notícies, que la subvenció de 130.000 euros al diari 'Segre' "eren un seguit d'actuacions concretes vinculades amb el diari Segre i no sé per quin motiu va sortir de manera agrupada, quan hi havia des d'una actuació a la televisió fins a altres coses. Estaré encantat de fer-li arribar tot el que tinc respecte a aquest tema". Continua el conseller: "No és només una ajuda al diari Segre, també ajudem a altres mitjans que tenen relació amb el departament".


També cal dir honestament que en l'etapa de CiU al capdavant de la Generalitat  van intentar comprar els diaris. Deu ser una pràctica habitual dels governs per seguir enganyant als pobres ciutadans. Crec que en l'enmerdat mon de la política tot i val per poder seguir surant damunt d'aquesta gran merda


I qui no voldria ser "polític". Sou mínim de 65.000 euros, a més de portàtil, blackberry, peatges de franc,  viatges institucionals i tot allò que no sabem. I els pobres ciutadans: aturats, autònoms, pensionistes, etc. a passar amb 1.200,00 euros mensuals ( O MENYS), pagar peatges, amb un PC de 10 anys, amb un  mòbil  de franc aconseguit amb els punts, un cotxe amb més de 8 anys, etc...i patint una crisi.


Continuant amb el diari Segre, cal fer esment d'allò que tothom sap i que ningú o molt pocs s'atreveixen a dir: Segre és el mateix que dir Socialistes o potser estaria millor dit sociolistos. Això sí, que no faltin les subvencions, que els polítics passen però el diari (que no deixa de ser una empresa) ha de continuar sent una empresa que sigui rentable. Ara bé seria molt desitjable que a més de ser una empresa fos un diari net, independent i transparent.


Senyors i senyores del Segre, us demanem que no ens desinformeu o ens digueu mitjes veritats. Un diari o mitjà de comunicació adquereix una qualitat, quan aquest deixa de dependre d'unes mans alienes als mateix mitjà, i adquereix més qualitat quan manté l'ètica d'explicar les notícies sense publicitat subliminal ni partidista.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

ENMERDATS .

Comença el degoteig de "personalitats" que estan enredades en les xarxes del cas Millet. Avui per avui, cap dels partits polítics pot lliurar-se de persones que algún cop han esquitxat les sigles del partit que els aixopluga. De fet des de que l'home i la dona prenen consciència de poder, sempre hi ha hagut gent que ha volgut aprofitar-se del "bon" moment.

Informes inutils, que encarreguen tots els partits del govern de torn. Encarregats com si d'una "bola de vidre màgica" es tractés per veure futurs incerts i, pagats amb diners reals de la gent real. Tot i que la fiscalia ha demanat a la Generalitat que justifiqui l'encàrrec de diversos informes per part de diferents conselleries de l'Executiu català davant la sospita que podrien tenir una "dubtosa" utilitat, tinc dubtes, en que tot això acabi amb un no res.

El ministeri públic va acordar el maig passat, després d'una denúncia presentada pel sindicat de funcionaris Mans Netes, obrir diligències contra set consellers de la Generalitat per una presumpta malversació de fons en encarregar informes de dubtosa utilitat a persones afins a l'executiu.



Segons la denúncia, els dirigents implicats, pertanyents a PSC, ICV i ERC, els tres partits del Govern, haurien atorgat l'elaboració de 1.583 informes, per un valor no superior en la majoria dels casos a 12.000 euros cada un (per poder així eludir el concurs públic).

Els dirigents afectats són els d'Interior, Joan Saura; Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; Agricultura, Joaquim Llena; Salut, Marina Geli; l'anterior conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós; Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal; i Cultura, Joan Manuel Tresserras.

S'atansen eleccions i com gairebé sempre iniciaran una guerra bruta dels uns contra els altres, enmerdant-se fins al coll i els ciutadans hauren de decidir qui votar.

Després els polítics es pregunten el perquè la ciutadania ja n'esta fins al cap d'amunt de tots ells.


dimarts, 15 de setembre del 2009

ARENYS DE MUNT, L'EXEMPLE.

L'Independentisme ha triomfat a Arenys de Munt. Els ciutadans tot i pressionats per que no acudissin a les urnes a donar el seu vot, han complert com a ciutadans LLIURES a donar la seva opinió. El rebonbori que s'ha liat tant a Catalunya com a Espanya, ha estat indignant.
 
Tot i amb això la consulta s'ha fet i per alegria meva ha estat un éxit. 

L'Espanya rància i dictatorial del PP i del PSOE. L'Espanya opresora i rancuniosa de la nostra diferència nacional, cultural, social, d'idioma, de tradició, etc. ha volgut demostrar de nou la seva força a base d'imposició i de "falangistes"...

Avui dilluns 14 de setembre, els diaris n'anaven plens, d'altres ciutats d'arreu de Catalunya volen unir-se a la iniciativa d'Arenys de Munt. Visca! Ja se que les declaracions de Fernandez de la Vega, han volgut deslegitimar l'acte, però l'efecte ha estat al contrari.  No sé si d'aquí a poc o d'aquí a molt Catalunya serà lliure, el que si sé, és que Espanya mai voldrà deixar marxar la gran mamella que cluxen sense parar. A qualsevol cosa s'en democràcia.

Mollerussa, Tàrrega i les Borges, ja promouen consultes per fer igual que Arenys de Munt. La "moguda" d'Arenys comença a estendre's com una taca d'oli. Com diuen els Espanyolistes, tot això no te cap validesa legal. Però moral i motivadora del tot. És un avís per a navegants. 

dijous, 27 d’agost del 2009

VERGONYA!


Avui he llegit al diari una notícia i he sentit ràbia, al veure com de nou, l'Estat Central (ministeri d'Interior) d'aquest país que només ens vol per cluxar-nos els diners i la sang, hagi traslladat a Barcelona, 120 Algerians que estaven en un centre d'internament a Almeria.

En aquest escrit manifesta que aquesta ja era una pràctica habitual de l'anterior govern del PP. I jo els hi pregunto quina es la diferència entre el PP i el PSOE. 120 Persones en situació administrativa irregular que si són alliberades a Barcelona "l'impacte visual genera menys alarma social"

Ho sento, no m'agrada dir paraulotes ni insultar a ningú però aquest govern a l'igual que l'altre no tenen res de diferent: tots contra Catalunya.

És una vergonya tant gran, que aquesta merda de polítics no és mereixen res de res. Perquè no se'ls foten a Madrid? o se'ls fot el ministre de l'interior a casa seva? O els retornen al seu país.

Des de fa alguns anys, es va practicant una mena de política encoberta per a intentar despersonalitzar la identitat Catalana a base d'engegar-nos onades migratòries que venen amb bus generalment. Perquè la Generalitat de Catalunya no fot el mateix?

La ineptitud i la incompetència del Sr. Saura i del nostre Govern es inimaginable. El pitjor de tot és que ell i d'altres cobren autèntics sous d'or per a no donar un pal a l'aigua, això sí, sempre amb política d'esquerres.

A veure Srs. del Govern Català, desperteu collons! Qui ha de mantenir tota aquesta gent? Que no en tenim prous? Que tornin a Almeria i que solucionin aquest problema d'una altra manera, però que no ens enviïn el problema a Catalunya: Ineptes.

Com és que a d'altres Comunitats Autònomes no es veu aquesta multitud d'immigrants que hi ha a Catalunya? És que hi ha un acord encobert per fotre als catalans a base d'inundar-nos d'immigrants?

Al final resultarà que el que no van aconseguir amb 300 anys, ho aconseguiran amb tres.

Vergonyós.

dilluns, 24 d’agost del 2009

DIGNITAT CAROD, DIGNITAT.

Carod demana anar de nou a les llistes d'ERC de les properes eleccions al Parlament. El vicepresident treu pit per anar a les llistes d'ERC a les properes eleccions. Pobre Carod, al final tots son tallats del mateix patró. Ja poden ser del color que vulguin, dona igual, tots volen seguir xupant de la mamella. I en Carod, no en te prou amb anar a les llistes com un diputat més, no, ha de ser a la presidència del Parlament. Com més amunt millor. Com si no hagués GASTAT prou des que està al govern.

Queda només un any per les properes autonòmiques i, Catalunya és mereix més que no pas seguir amb aquest tripartit (mai millor dit: TRI PARTIT). En Saura vol donar pas, en Carod vol seguir, de ben segur que és pel càrrec, el sou i així anar "xupant" càmera. Tot això pot més que la pròpia dignitat. En Montilla ja l'han nomenat a repetir des del carrer Ferraz, doncs, el PSC, qui són els del PSC?

Quan un vaixell s'enfonsa que és el primer que marxa? això és el que segurament li pot passar al tripartit, encara que molts de cops hem pregunto on tenim la memòria la gent?

Carod per damunt de tot DIGNITAT, ja has fet el teu paper, cal deixar la porta oberta perquè els joves puguem anar assumint el que ens pertoca i no esperar a fer el relleu quan tots ja estigueu jubilats. Els joves volem poder construir el nostre futur i si tots els polítics feu sempre el mateix, el nostre país, europa, el món, mai anirà endavant.

Tant us costa entendre als polítics que el mateix dia que obteniu un càrrec, ja teniu al damunt la data de deixar-ho?

Dignitat, amic meu, per damunt de tot dignitat. Totes les feines des del primer diputat/da a l'últim treballador de qualsevol mena de treball, som i sou iguals, amb els mateixos drets i amb la mateixa dignitat, doncs, si això no fos així caldria arreglar i canviar totes les feines, tots els treballadors. No als diputats/des.

dilluns, 17 d’agost del 2009

MAL VA, QUI NO PENSA EN L'ENDEMÀ

Aquesta dita catalana és, sens dubte, el resum o síntesi de l'actual camí que el govern espanyol està prenent, amb la greu problemàtica actual: crisi i atur.

Davant l'anunci del nou pla d'ajudes aprovades pel govern central per rebre 420 € per als aturats/des sense prestació d'atur, els/les ciutadans/es, si han llançat desesperats amb l'esperança de mantenir un mínim d'ingresos per ells i la seva família, mentre el país surt d'aquest forat negre en que estem immersos.

La desesperació i necessitat és avui per avui molt patent.


Un cop els/les parats/des han acudit a les oficines d'ocupació a sol.licitar aquest ajut, la cara els hi ha canviat. La petita llum ha desaparescut per molts d'aquests pares i mares de família que un cop més deixaran de tenir algun ingrés, el motiu: "condició inprescindible haver perdut l'atur a partir del dia 1 d'agost, d'enguany". I la pregunta és: tota la gent que està a l'atur i que se'ls hi ha esgotat la prestació com s'ho farà? I l'altra pregunta és: i quan s'esgoti aquesta ajuda quina genial idea tindrà el Sr. Zapatero per ajudar als ciutadans/es?

Tot i amb això el govern central ha assegurat que a Catalunya prop de 100.000 persones compleixen els requisits per rebre aquesta ajuda, només però al primer dia per sol.licitar aquest ajut a Lleida prop de 4.000 persones no compleixen els requisits per cobrar aquest ajut.

Perquè el Govern (indistintament del color) pensa amb els vots i no pas amb el cap.

El que realment necessitem és posar punt i final en tota aquesta disbauxa econòmica, reestructurar el sistema financer i començar de nou. Malauradament i evidentment aquesta no és ni serà la última crisi que veurem, però, cal abans de prendre desicions valorar-ne les conseqüències.

Aquest mesura no es avui per avui oportuna. Ja ho he dit abans, si aquestes accions es fessin amb voluntat d'ajudar i no amb voluntat electoralista, s'hauria planificat bé i el criteri per atorgar-lo seria per exemple, tenir en compte la necessitat dels diners per a poder sobreviure, però no es així.


També es podria pagar als aturats i fer-los-hi fer treballs per la comunitat, així també acabaríem amb la picaresca dels que viuen sense fotre brot.

En fi cal buscar solucions ben pensades, i anar acabant aquest mal sistema d'ajudes, que només són una maquina de crear "ganduls" (evidentment no tothom és així). Cal motivar i estimular a la gent i invertir en i per el futur.

BELLCAIRE D'URGELL, EN PEU DE GUERRA.

El municipi de Bellcaire d'Urgell (la Noguera), és posa amb tota la raó del món, en peu de guerra, per les 18 morts que ja s'han produït en la carretera C-53, al seu pas per aquesta població.


Era d'esperar que els veïns i veïnes d'aquesta població noguerenca, prenguessin mesures per a que algú els escolti. Aquest problema no pot esperar més.
De nou, ahir, un grup de veïns de Bellcaire d’Urgell va tallar la carretera C-53 per reclamar la construcció d'una variant que eviti la circulació de vehicles per dins del nucli urbà. Aquest passat 18 de juny hi ha hagut l'últim accident mortal, en aquest tram de carretera i els veïns en peu de guerra exigeixen d'immediat a la Generalitat de Catalunya les obres d'una variant que tregui el perill de dins la ciutat.

D'altra banda, el Cercle de Promoció Econòmica i d'Iniciatives de Balaguer i Comarca, reclama la construcció d'una autovia Tàrrega-Balaguer-Alfarràs, pel desenvolupament econòmic i industrial de la capital de la comarca de la Noguera, Balaguer.

Totes dos opcions, encara que una mica contraposades, ja que els veïns de Bellcaire d'Urgell reclamen una variant i els membres del Cercle de Promoció Econòmica i d'Iniciatives de Balaguer i Comarca reclamen una autovia, cal donar d'immediat una solució.

Tot i amb això, la pregunta que se'm planteja és la següent: Així com els veïns de Bellcaire d'Urgell exigeixen a la Generalitat que prengui mesures urgents perquè mai més es torni a produir-se un mort a la carretera, quins son els motius que mouen al Cercle de Promoció Econòmica i d'Iniciatives de Balaguer i Comarca? Arremetre contra el govern local de Balaguer o Generalitat de Catalunya? o buscar la fatuïtat de certs membres d'aquest col·lectiu?

És el Cercle de Promoció Econòmica i d'Iniciatives de Balaguer i Comarca, un arma del grup de CiU a l'Ajuntament de Balaguer (ja que el grup en si mateix NO EXISTEIX) o com he dit abans només és un grup en que algú intenta destacar amb la intenció i/o petulància de pensar que ell/a ho sap tot? No crec que tardem massa a veure el perquè d'aquest col·lectiu.


diumenge, 12 de juliol del 2009

TRANSSEGRE. 25 ANYS

Avui 10 de juliol de 2009, ha començat la XXV ena. edició de la Transsegre, una festa nascuda de la gent del poble i, per la gent del poble.

Gent de molts indrets, venen a Balaguer per realitzar la baixada pel riu Segre més multitudinària des que baixaven els Raiers pel nostre riu.

Balaguer és torna per dos dies en la capital de la festa de tot Catalunya. Ciutadans i ciutadanes de la capital de la Noguera, es bolquen en la gran Festa Major nascuda per la casualitat d'un grup de joves, ara fa 25 anys.

Balaguerins, balaguerines, navegants i navegantes, gaudim de dos dies d'espectale, calor i aigua, on nomes la gresca i la festa hi tenen cabuda.

25 anys de festa i feina per part de molts col.laboradors i col.laboradores, que tenen l'orgull i les ganes de donar hores del seu temps perquè molts puguem gaudir d'aquest gran aconteixement.

Es el moment de felicitar a tothom, de felicitar-nos per aquests 25 anys de TRANSSEGRE. 25 Anys de rialles i bons moments viscuts per tots aquells que hi participem i en gaudim.

Enhorabona i per molts anys.


dilluns, 29 de juny del 2009

DENAES

La "Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES)" ha presentat a l’Audiència Nacional una querella contra les organitzacions Catalunya Acció i Esait, a qui considera organitzadores de la XIULADA contra l’himne espanyol i el Rei en la final de la Copa del Rei a Mestalla (València) el passat 13 de maig.

El president de DENAES, Santiago Abascal (del PP com tots els de DENAES), ja va anunciar dos dies després de la celebració de la final entre el FC Barcelona i l’Athelic de Bilbao, que emprendrien accions legals pel que consideren un ultratge a l’himne espanyol. De la mateixa manera, Abascal ha volgut deixat clar que la querella va dirigida contra els instigadors i els organitzadors de la xiulada i no contra els aficionats que es van sumar a la protesta.

DENAES ha presentat una querella contra les organitzacions Catalunya Acció i Esait. Quina por! Hem de tenir por? És que no estem en un estat democràtic i amb llibertat d'expresió? Ai, no hi pensava... Aquests de DANAES defensen el model d'una Espanya franquista i d'altres defensem la Catalunya lliure. Aquesta és la gran diferència. Aquests que ara amenacen amb querelles son els descendents d'aquells que del 39 al 75 ho feien amb el fusell i la garjola.

Com va dir el bon amic José Antonio Labordeta al Congrés del Diputats a tots els representants del PP, de DANAES i tots els seus escolanets: "A la mierda!, vayanse a la mierda".



dilluns, 22 de juny del 2009

TERRITORI

No tinc cap dubte que Barcelona és la capital de Catalunya, però, també estic molt convençut que Catalunya no és Barcelona. Catalunya la conformen quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Perquè dic això?

Ho dic perquè aquest mes de juny el Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya , Jordi Ausàs, ha fet arribar a tots els grups parlamentaris un esborrany de la llei electoral de Catalunya.

I la nova proposta altera l'actual model de proporcionalitat, perjudica els territoris menys poblats i l'adapta a la realitat demogràfica donant més pes a la demarcació de Barcelona.

He llegit alguns dels comentaris que han fet ciutadans i ciutadanes en referència a aquest tema i personalment crec que som molts els que pensem que això no és just.

Barcelona ha de tenir menys pes electoral per solidaritat territorial. I que és solidaritat territorial, doncs, és allò que els barcelonins ens reclamen a Girona, Lleida i Tarragona quan ells no ho tenen. I perquè ha de tenir menys pes electoral? per tot el que deixa d'invertir-se en infraestructures, empreses, serveis, etc... a les comarques limitant el seu desenvolupament, i s'inverteix a Barcelona.

Els que som de comarques, tenim la sensació que per la majoria de polítics, Catalunya queda reduïda a Barcelona... No és que no estigui a favor que en una democràcia tothom tingui la mateixa representació, però hem de pensar que si tal com estan les coses actualment les reivindicacions de les comarques no les escolta ningú, amb els canvis que implicarà aquesta llei qui ens representarà?

També cal pensar i valorar el perquè i per a qui s'ha de fer una nova Llei electoral. A qui beneficia? Beneficia a un sol partit PSC/PSOE.

Ja es prou estrany que als nacionalistes , ja siguin bascos o catalans, no els hagin ilegalitzat. Però estant fent mans i manegues per fer el que ells volen. D'això uns en diuen democràcia, jo en dic dictadura.


dilluns, 15 de juny del 2009

JOAN FERRAN

La veritat és que fa dies que segueixo el bloc d'en Joan Ferran i, estic bastant sorprès. Més que sorprés, perplexe. No entenc com una persona amb preparació i, en la seva posició estigui incrustat en una única obsesió.

Per què tots el conegueu, en Joan Ferran és Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en el sector de l’ensenyament. Ha tingut també càrrecs de direcció tècnica a l’Ajuntament de Barcelona. Actualment és Diputat Portaveu Adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, membre de l’Executiva Nacional del PSC i Primer Secretari del PSC de Barcelona.

Al principi quan pensava aquest escrit dubtava: com fer-lo, com titolar-lo, etc. però, em sembla que sempre és millor anar de cara i sense embuts. Almenys a mi hem sembla que ha de ser així i, no hem fa por de fer-ho així.

L'obsessió d'en Joan Ferran per neutralitzar, dirimir, invalidar, inculpar, acusar, revocar o millor dit destruir a CiU és obsessiva i m'atreveixo a dir: malaltissa. De psiquiatra.

Entenc que polítics i partits polítics tinguin ideologies diferents, pensaments distints i diferents maneres de fer les coses, però, l'objectiu final no s'hauria de distanciar molt l'un de l'altra ( almenys jo ho penso així). A que hem refereixo quan dic objectiu final? a l'objectiu que ha de tenir qualsevol persona que hagi volgut endinsar-se en el (brut) món de la política, el qual ha de ser, el de treballar pels seus conciutadans, el seu poble i el seu país, no?

És evident que el principal enemic d'aquest objectiu, no es altre que el mateix home. De nosaltres mateixos depèn quin sentit se li vulgui donar a la "carrera" política de cadascú i, quina moral i quina noblesa porta cadascú a dins seu. Molts creuen en que TOT ESTÀ PERMÈS. Però, tots sabem que no és aixì. És ben cert, que els éssers humans portem a dins nostre l'instint de supervivència, però la racionalitat és la diferència que tenim els humans amb la resta d'animals.

Sr. Ferran, construeixi, treballi, dediquis a la tasca que li ha sigut encomanada pels ciutadans, que no pas pel seu partit, veurà com a la curta la gent de tots els colors polítics el veuran d'una altra manera. Si segueix com fins ara no aconseguirà res més que passar a la història com un més dels polítics que no han contribuit en res de res, ni per la seva gent, ni pel seu país.



dijous, 11 de juny del 2009

CURT I RAS.

Soc aficionat al futbol, i soc del Barça. Però, tot i així, hem sembla tenir les coses més que clares, pel que fa al tema dels fitxatges.

Avui surt la notícia, que el Reial Madrid, ha fitxat a Cristiano Ronaldo per 94 milions d'euros. També diuen que han fitxat a Kaká, per 67 milions d'euros. En declaracions a la premsa el president del Barça diu que serà pacient ... espero que sigui així, però ... tinc el meus dubtes.

Crisi? What crisi?

Uns estan perdent la feina, d'altres patim per no perdre-la, els sous rebaixats (ni mileuristes) i en el mon del futbol es parla d'unes xifres astronòmiques, desorbitades, increïbles ...

Amics, anem molt malament. Mentre en aquest mon, es pagui més i millor per fer anar els peus que no pas el cap, mai resoldrem els problemes que tenim.




dimarts, 2 de juny del 2009

VERGONYA.

Vergonya, és la paraula més com cal que he trobat per dirigir-me a les declaracions que els candidats populars han fet aquests dies de campanya electoral.

Vergonya i fàstic, és el que he sentit quan Jaime Mayor Oreja, Alejo Vidal Quadras, el Cardenal Antònio Cañizares, i altres han dit que consideren més greu l'abortament, que un delicte d'abusos sexuals.

Vergonya, fàstic i angúnia, és el que em fan aquests dèspotes, que ni tant sols pensen el que diuen i només ho diuen per aconseguir enganyar als/les pobres ciutadans/nes que sempre diuen amen a tot, perquè, sempre els han enredat i, ara han d'aconseguir esgarrapar el màxim de vots possibles per aconseguir posar el cul en un seient del Parlament Europeu.

Vergonya, fàstic, angúnia i basca, és el que em fa sentir, les idees d'aquest partit (PP), digne hereu de la dictadura més feixista que ha existit i ens ha oprimit.

No puc arribar a entendre com no hi ha ningú en aquest partit que no hagi demanat a aquests candidats que deixin el seu càrrec , doncs, no són dignes de representar a ningú.

Tant intel·ligents que es pensen que són, sempre per damunt de bé i de mal, encara no veuen la diferència? L'abortament està regulat. La pederàstia és un delicte. Vosaltres mateixos.


dimecres, 20 de maig del 2009

HIMNE.

Himne? Quin himne.



Ja es hora de que alguns s'ho facin mirar.


Good bye Spain.

dilluns, 18 de maig del 2009

BOCAMOLLS!

El cap de llista del PP a les eleccions europees, Jaime Mayor Oreja, ha criticat amb duresa la política lingüística del govern català, a qui ha acusat de provocar una "immersió en la ignorància".

Si la ignorància fos una carrera universitària, tots els catedràtics serien del PP. Com es possible que al inicis del Segle XXI, hi hagi gent amb aquesta diarrea mental? La manipulació espanyolis ta que es fa des de les files del PP i del PSOE només agreuja l'enfrontament i l'odi entre uns i els altres.

De sempre els partits espanyolistes utilitzen l'arma de manipular la realitat i enganyar a la gent per aconseguir els seus vots. Ilegalitzen partits, menystenen als nacionalistes: gallecs, bascos i catalans, tergiversen la realitat fent qüestió de batalla la realitat lingüística, en definitiva no deixen de fer el que es va fer en temps de la dictadura. CAL CANVIAR!

La gent jove, hem de liderar aquest canvi. Hem d'exigir que som nosaltres els joves i les joves qui hem de poder liderar el canvi. NO PODEM CONSTRUIR UN NOU FUTUR AMB LA GENT DEL PASSAT.

Som nosaltres els/les joves, els qui agafem el relleu i transformem la nostra societat i si, som nosaltres els qui hem de decidir les nostres llengües, començant evidentment per la llengua materna i continuant per quantes més millor.

Entenc que al Sr. Jaime Mayor Oreja i a tots els del PP, no els hi agradi res que faci referència a Catalunya, perquè en el fons saben que sempre, malgrat totes les imposicions que ens han fet, hem anat per davant d'ells.

Finalment vull remarcar la poca visió cultural i educativa del padrí del Sr. Oreja prohibint a casa seva parlar l'euskera. Segurament Sr. Oreja si el seu padrí no hagués estat tant absolutista i dictatorial la seva família hagués sigut més culta, més tolerant i més rica (lingüísticament parlant).

Ara entenc perquè el PP està a l'oposició, tot i lo malament que ho està fent el PSOE. Deixeu d'enganyar a la gent i fique-vos a treballar per la gent i el seu benestar, la resta són cortines de fum per esgarrapar vots de la gent ignorant.

Per molta orella, si no es vol escoltar...Sr. Jaime A MAYOR OREJA, MENOR CEREBRO.

divendres, 15 de maig del 2009

FERIA DE ABRIL aplec del cargol

De fora vingueren, i de casa en tragueren. Quanta raó. Per molt que els nostres polítics ho vulguin amagar al final tot es sap. Es pensen que els catalans som tontos, i que sempre callem, però, la corda cada cop està més tensa i al final ...

L'aplec del cargol, i ho dic amb minúscules, doncs, està molt clar que no te el mateix tractament (pel govern de Montilla) que la FERIA DE ABRIL a Barcelona, li han retallat 4 mil euros a la subvenció d'enguany. L'excusa: la crisi. A la FERIA DE ABRIL, no!

Segons l'informatiu de TV3: "La Federació de Colles que organitzen l'aplec del cargol a Lleida ha denunciat que la Generalitat els hi ha retallat la subvenció anual per culpa de la crisi. Aquesta passarà de ser de 19.000 euos a 15.000. La decisió no ha agradat els promotors de la festivitat, que ho consideren un greuge comparatiu amb d'altres manifestacions culturals, com ara la Fèria de Abril. A més se'ls hi ha dit quan ja tenien els pressupost tancat."


A la imatge anterior Montilla, Ros i llena, fent campanya a l'Aplec. I després: " si te he visto no me acuerdo".

Quantes persones van a la "gran" FERIA DE ABRIL? I quants voten al Sr. Montilla? I a Lleida , qui hi va? A si : "Esos pueblerinos que comen caracoles i votan CiU i ERC" . I l'Alcalde de Lleida no hi diu res, en tot això? A, es del PZOEpsc... i el poble?

Quants de cops confonen Barcelona amb Catalunya? la resta estem apartats i, si no, on van a parar la majoria dels recursos del país? Empreses, diners, ajudes, etc... i el reequilibri territorial? A si, m'oblidaba , d'això només se'n parla per les eleccions... només servim per pagar i votar.

En fi, això es el que tenim, no el que volem, ni el que ens va tocar.
Recordeu tot aixó a l'hora de votar, no perdeu la memoria.


Amics i amigues de l'Aplec, que aixó no us amargui la festa, quan tingueu la factura passeu-la a qualsevol polític del govern (PSC, ERC, ICV) de ben segur que aquest dia no faltaran a l'aplec.

Bona festa!

divendres, 8 de maig del 2009

BALAGUER riu (EL SEGRE)

Al llarg de la història, molts han estat els escriptors que han descrit, narrat, contat o explicat, la relació i simbiosi que hi ha entre Balaguer i, el riu Segre. Balaguer riu, es el títol d'un d'aquests llibres publicat a Balaguer l'any 1999, que descriu la convivència de la ciutat amb el Segre.

A l'inici d'aquest llibre l'alcalde Miquel Aguilà, fa una descripció de Balaguer d'una manera real i solemne. I amb orgull balaguerí diu: "Comtal i reial, porta i clau del Principat, a cavall del pla i la muntanya i a les vores del curs mig-baix del riu per antonomàsia de les terres ponentines de Catalunya: El Segre."


La relació, constant i diària, dolça i alguns cops amarga que hi ha entre el riu i la ciutat, és un dels factors que han donat forma al caràcter de la nostra gent. Parlar del Segre és parlar de Balaguer, i aquest es l'objectiu del meu escrit: parlar i defensar el nostre riu.

Avui el Segre, torna a estar al punt de mira del govern per realitzar-ne el transvasament, cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, si més no, l'informe que ha realitzat el "Ministerio de Medio Ambiente" en referència a la dotació d'aigua de boca per abastir tota l'àrea metropolitana de Barcelona, enterra la captació d'aigua del Ròdena francès, però, deixa la porta oberta a la captació d'aigua del riu Segre.

NO AL TRASVASSAMENT.

Abans de que arribi una altra sequera com la dels anys 2007-08 i, algú tingui de nou la brillant idea del trasvassament; abans de pensar en ràpides (però poc eficients) solucions cal buscar i estudiar la viabilitat d'altres projectes.

Pel que fa a la qüestió de la gran demanda de la costa del mediterrani que justificaria els trasvassaments, els principals experts van posar de relleu que es tractava d'una demanda inflada, feta a partir de la suma de diversos dèficits a nivell local, que podien ser atesos sense trasvassament.

Cal dir que, segons els experts, qualsevol trasvassament entre conques, en general, solen portar conseqüències nefastes.

Es importantíssim mantenir uns cabals mínims per al manteniment dels ecosistemes fluvials. Algunes previsions fetes en aquest sentit assenyalen un important descens de les precipitacions a la península ibèrica en els propers anys (canvi climàtic). La planificació hidrològica pel dia de demà ha de tenir en compte la possibilitat de minva dels recursos hídrics. Tot apunta que les conques avui assenyalades com a potencials cedents d'aigua podrien deixar de ser-ho en el decurs de l'actual segle.

Cal també tenir en consideració l'enfrontament entre la població de diferents territoris, tal i com demostra el projecte de trasvassament de l'Ebre, tot i que a una altra escala. El mai tingut en compte i molt discutit reequilibri territorial, fa que la població més perjudicada reivindiqui la propietat de l'aigua (encertadament o no?).

I per acabar cal valorar els costos que pot suposar la construcció d'una obra com aquesta, davant d'altres alternatives menys costoses i més eficients a curt termini.

Cal fer la feina que no s'està fent de modernització dels sistemes de rec, limitar la proliferació d'urbanitzacions i habitatges unifamiliars amb un cost excessiu d'aigua, cal reparar les moltes fugues de la xarxa de distribució (oscil.len entre el 30 i el 50 %), i cal perseguir i penalitzar les activitats econòmiques que malbaraten l'aigua de boca, etc...



Per acabar, vull fer des d'aquestes ratlles una crida a tothom que ho vulgui escoltar: ara es el moment de buscar solucions, no podem amagar el cap sota l'ala, ni oblidar la situació que hem patit, aquesta sequera ha estat un avís, cal buscar solucions ja, i aquestes passen per una nova cultura de l'aigua, amb un us racional i equilibrat en tot el territori.

"En escriure la vida d'un home,
sempre he vist aletejar davant meu la
imatge física i espiritual d'un riu...
Ara, he vist en un riu la imatge de
l'home i el seu destí."

Emil LUDWING ("El Nil")

Aquest escrit, el vull dedicar a l'oncle Josep Carner Ribalta, nacionalista i fill de Balaguer, el qual des del seu exili (New York 1941) va escriure el llibre Sícoris (Biografia d'un riu català) descrivint de bell començ, la ja molt existent simbiosi entre el Segre i la seva gent.


dimarts, 5 de maig del 2009

PATXI LÓPEZ

El Parlament basc l'ha escollit amb els 39 vots a favor del PSE, el PP i UPyD i l'abstenció d'EB. Ibarretxe 35 del PNB. El PNB, tot i ser el partit més votat, es queda a l'oposició. Injustícia o democràcia.

Tot i que m'esforço per entendre aquesta situació, sempre acabo pensant el mateix. Si la majoria del País Basc hagués volgut a Patxi López, no l'haurien votat? Aquest és el gran defecte que te la llei electoral. Guanyen uns i governen els altres. I la decisió dels ciutadans i ciutadanes?

En el discurs d'investidura, Patxi López ha demanat la "confiança de tots" per fer front a la crisi i al terrorisme i ha reivindicat unir els bascos "per deixar enrere els blocs enfrontats". López ha afirmat que vol ser lehendakari "no només per formar un govern i presidir-lo, sinó per obrir un nou temps polític al País Basc. El candidat socialista ha assegurat que el PSE "no vol dissoldre la singularitat com si fos un terròs de sucre" i ha atribuït les crítiques "a la mala fe i al desconeixement", i ha subratllat que els partits del nou govern no fan cap front. "No som el front espanyolista, som bascos que tenim una idea diferent de la seva de com és Euskadi, ni millor ni pitjor. Però jo rebutjo imposar la meva perquè vull pactar el millor per a Euskadi", ha afegit.

Després d'enpasar-me quasi tot el discurs, segueixo fent-me la pregunta: Si tu, Patxi López, rebutges imposar la teva idea de com és Euskadi perquè vols pactar (PSE - PP i UPyD) el millor per a Euskadi, perquè no respectes la decisió de TOTS els bascos/ques que democràticament han decidit qui ha de ser qui dirigeixi aquest país? Aquesta es la teva generositat? Si tantes ganes tens d'unir el poble basc, perquè no començaves abans? Només paraules buides de generositat i els fets demostren només les ànsies d'ocupar el poder que tenen socialistes i populars. Ja que potser quedaria massa malament il·legalitzar el partits nacionalistes, ens unim per fer-los fora.

Avui, per mi, és un dia trist a Euskadi, no perquè el PNB es quedi a l'oposició, no per Ibarretxe, sinó pel fet de tergiversar i sotmetre la voluntat d'un poble (encara que alguns d'això en diguin que son les regles del joc).

PP-PSE i UpyD han fet realitat la frase més absolutista de totes: "Tot pel poble però sense el poble"


dilluns, 4 de maig del 2009

LA CREUADA D'HERRERA

El portaveu d'Iniciativa al Congrés, Joan Herrera, vol que el Congrés dels Diputats, reprovi el papa Benet XVI per les declaracions que va fer a l'Àfrica en contra de l'ús del preservatiu per combatre la sida.

No tinc cap dubte en que el representant de l'esglèsia catòlica, Benet XVI, es fot on no el demanen. I no estic gens d'acord de com està guiant l'esglèsia. Fa com els crancs, en comptes d'avançar i estar amatent i constructiu als continus canvis d'aquest mon, està fent una esglèsia retrograda i arcaica, que molta gent avorreix.

Però, si us plau, Sr. Herrera, que collons fot vostè, de perdre el temps d'aquesta manera, amb tots els problemes que tenim? CRISI, ATUR, FINANÇAMENT, ESTATUT, GRIP, i no segueixo per no fer-me pesat.

Sr. Herrera deixim-li dir: pixa fora de test. Estic d'acord que les paraules de Benet XVI van ser desafortunades, però una reprovació d'un Parlament per una opinió? ni que sigui tractant-se de qui es tracta, crec que és innecessària i està fora de lloc. Sense cap dubte faria millor si demanés la reprovació dels seus Consellers al govern de la Generalitat, que han gestionat les seves responsabilitats d'una manera que fa autèntica llàstima i, amb efectes molt més negatius per als catalans que no pas aquestes declaracions.

ALERTA POLÍTICS: No hi sou per qüestionar qualsevol cosa que us passa pel barret, hi sou perquè els ciutadans i ciutadanes ho hem decidit i, hi sou per treballar INCANSABLEMENT en pro de la gent, solucionar els nostres problemes i fer aquesta societat més pròspera i solidària.

Sr. Herrera just no és això el que esperava la societat catalana de progrés. Anem a pams, volem solucions als nostres problemes, després ajudarem als altres.



REAGRUPAMENT.

L'exconseller de Governació Joan Carretero es mostra disposat, a donar el pas i crear un nou partit per a les eleccions del 2010. Segons ell la única solució passa per dinamitar l'actual model polític català. Dubto que aquesta sigui la solució.

Comparteixo amb ell moltes idees i pensaments, per exemple en Carretero diu:
"el que no tingui clar que l’invent de l’Estat espanyol funciona i funcionarà a base d’espoliar els Països Catalans és que no entén res. El finançament acabarà malament com ho acabarà l’Estatut perquè Espanya no accepta cap altra situació que la de dominació absoluta sobre Catalunya i tot el que representa". "No pararan -continua- fins que no facin desaparèixer el "problema catalán".

També insinua que el cap d'Esquerra és José Montilla i jo, afegeixo que el cap d'ICV, també és José Montilla. Aquest dos partits, els quals mereixen tot el meu respecte, estan sent conduits per uns dirigents afamats i assedegats de poder. Manar al preu que sigui. Encara que per això tinguem que trencar-ho gairebé tot.

Malgrat que he estat uns anys al capdavant de CDC del meu poble, Balaguer, no vull posisionar-me en defensa d'un partit que també ha comès molts errors. Com ara pactar amb el PP, no poder escollir lliurement els nostres candidats, etc. Ara bé, ERC
també ha comès molts errors, i el primer ha estat pactar amb el PSOE, que en definitiva no deixen de ser espanyolistes als que també els hi agrada escanyar i espoliar Catalunya.

Soc molt conscient, que les majories absolutes (gràcies a Déu) costarà molt de que tornin a existir i, els pactes o aliances seran el mecanisme normal i necessari per constituir els propers governs. Però mai, mai més, Catalunya i els catalans hem d'estar sota la submissió de partits espanyolistes, que l'únic que pretenen viure a les costelles dels Catalans.

Per tant encoratjo al Sr. Carretero a que Reagrupament sigui un partit nou, amb saba nova i amb gent nova. Politics joves amb ganes de defensra la nostra terra i el nostre futur. No podem construir el nostre futur amb gent del passat. La gent jove tenim el dret de dir el que volem, hem de ser nosaltres els que guiem el nostre país i el nostre futur. Hem de fer un país pels nostres fills i filles. Ja n'hi ha prou de polítics vells, que l'únic que pretenen es xuclar de la mamella i fer veure que ells son els "messies" que aconseguiran llibrerar i guiar els nostre poble a la terra promesa.

Volem ser nosaltres, el i les joves els que decidim el que volem per Catalunya. La resta ja son història.

Visca Catalunya.

dimecres, 29 d’abril del 2009

PAÏSOS CATALANS?

Aquest dijous, 30 d'abril de 2009 surt publicada una notícia, on un dirigent del Govern reivindica els Països Catalans: " Carles Macián, director del Consell Català de l'Esport, ha reivindicat els Països Catalans en l'acte de reconeixement oficial de Catalunya dins la Rugby League European Federation (RLEF).

Carles Macián, continua amb la seva, sense distingir entre els desitjos i la realitat: "El moviment esportiu és un moviment internacional que uneix a les persones, però en el nostre cas, a més a més, trenca unes fronteres que són absolutament artificials, que ens han separat als catalans del nord i als catalans del sud, i que per nosaltres aquesta frontera no hi és. Quan passem la ratlla de la Jonquera nosaltres continuem a casa".

Tinc entès, que el concepte de Països Catalans neix al segle XIX, o sigui que no te res a veure amb aquell maleït, però real, Tractat dels Pirineus del 1659, que va repartir el Principat de Catalunya entre els estats francès i espanyol.

Jo no sé si passada la Jonquera estic a casa o no, però el català brilla per la seva absència i tot està en francès. A València, més del mateix, els valencians que lluiten per conservar la llengua, són quatre. A Mallorca, ni Déu. A l'Alguer, vaig veure amb els meus propis ulls, que pràcticament ningú l'utilitza. A Andorra, no queden andorrans. I aquí a Catalunya són tres, els que volen mantenir un terme irreal, confús i que només vol exagerar la crua realitat.

Anem a pams. Defensem el que es nostre, o sigui CATALUNYA. Lluitem per la nostra plena sobirania, aconseguim la independència, (cosa que hem costa creure que els meus ulls ho puguin veure), i a partir d'aquí, Déu dirà.

Països Catalans? Desig més que realitat. Ara ens cal la INDEPENDÈNCIA. Som-hi.





dimarts, 28 d’abril del 2009

PANDÈMIA?

Aquesta setmana passada (24/04/09) s'ha descontrolat el brot de la grip porcina, apareguda a Mèxic DF.
Heu anat a Mèxic DF.?


Amb una superpoblació de 20.450.000 habitants, censats, més tots aquells habitants que viuen en els suburbis de Mèxic DF., donen si més no una de les tres primeres ciutats més poblades de la terra.

Quan la vaig visitar l'any 1996, se'ns informava que en els suburbis, hi havia tanta o més gent, que en tota la ciutat de Mèxic. O sigui uns 40.000.000 milions de persones.

Segons el diari "La Nación", Mèxic DF. es la ciutat més contaminada del Món: "Edificada sobre el lecho seco de un lago, la ciudad de México es la urbe más contaminada del mundo.
En el aire de la ciudad se registran altos niveles de dióxido de sulfuro, partículas en suspensión, monóxido de carbono y ozono troposférico; así como altos niveles de plomo y óxido de nitrógeno."

En definitiva, cal dir que Mèxic DF. està dins d'una gran olla, i es donen les condicions més idònies per a que sorgeixin aquests virus tant letals.

L'Organització Mundial de la Salut, l'OMS, ha decidit augmentar el grau d'alerta per la grip porcina des del nivell 3 fins al nivell 4, fet que indica que reconeix la impossibilitat de frenar l'expansió del virus, i només queda mitigar-ne els efectes.

Els motius que han produït un contagi del virus entre les persones fa que existeixi un risc exponencial de pandèmia.

L'OMS ha assegurat que fins d'aquí a almenys quatre o cinc mesos no es podrà tenir enllestida una vacuna, i que caldran diversos mesos més per poder-la fabricar en grans quantitats.

La grip porcina afecta ja cinc països, entre els quals Espanya, i disset més estan fent proves a persones per determinar si tenen el virus.

Tot i que soc d'aquelles persones que crec fermament que la informació ha de ser fluida i real, penso que en casos com aquests s'ha d'actuar amb molta precaució i no crear una alarma social de moment poc contrastada.

Que vol dir que estem a la fase 4 d'alarma: Fase 4 significa que s'ha verificat una transmissió de persona a persona que podria causar brots, que per la virulència i intensitat podrien esdevenir una pandèmia, una situació que, segons l'OMS, encara no ha succeït. La fase 5 s'aplica quan la transmissió ja s'ha produït entre persones d'almenys dos països de l'OMS, i suposa que la pandèmia ja és imminent. En el cas d'una pandèmia global ja es passaria a la fase 6.

Espero i desitjo que tot això es quedi amb un no res. Cal, però, l'esforç de tothom començant pels governs els quals han de procurar mitigar-ne els contagis, més que no pas per confirmar-ne els casos.

Per altra banda cal dir, que ja estem bastant acostumats a sofrir pandèmies, ja siguin econòmiques, d'atur, d'habitatge, etc. ara només ens faltava la de la salut i així, ja no pensarem amb la CRISI.



dijous, 9 d’abril del 2009

TRIPARTIT FINS AL FINAL?

Quin final. No hi ha ni cinc al calaix. Encara no en teniu prou? Pobra Catalunya. Guiada per una colla que l'únic interès es "SERVIR-SE DE LA GENT DEL POBLE", arreplegar tot el que puguin i la resta que es fotin.

On ets ERC? I el teu afany per ajudar, impulsar, enaltir el poble i la gent de Catalunya, on s'ha quedat. El PSC (PSOE) i els seus escolanets d'ICV, us ha engolit i ara és massa tard per tirar enrere.


Miquel Iceta, Joan Herrera i Joan Ridao han signat la renovació del pacte d'Entesa. Herrera ha volgut mostrar la seva satisfacció per la renovació del pacte i per la inclusió de "nous pactes que afavoreixen les polítiques socials en un moment com el que estem vivint". Iceta ha posat l'accent en la unitat governamental mentre que Ridao ha destacat la força que poden fer els tres partits del Govern de cara a les negociacions per traspassos amb el Govern espanyol.

Sr. Herrera supeditar el seu suport al tripartit per aconseguir nous pactes que afavoriran les polítiques socials en un moment com el que estem vivint, vol dir: més parats, més crisi, més impostos, més famílies amb problemes socials, en definitiva més pobresa.

Sr. Iceta, unitat governamental, perquè? Per seguir mantenint el seu cul a la cadira, sense notar la crisi a final de més com la resta de catalanets i catalanetes.

Sr. Ridao, a qui vol enganyar? ERC, ja no pot tragar més del que ha tragat en aquest segon acord d'entesa. No veu el que esta fent el PSOE (PSC) a Catalunya? No veu el que esta fent el PSOE (PSE) a Euskadi junt amb el PP?

Senyors i senyores d'ERC, sigueu conseqüents i lleials als vostres ideals, però sobre tot, a Catalunya. Rectifiqueu hi som a temps. Catalunya us necessita, però no d'aquesta manera.

dimarts, 31 de març del 2009

CRISI?

Avui he vist el "llibre" que la Generalitat de Catalunya ( Montilla) ha editat per promocionar-se de cara a les properes eleccions autonòmiques. En definitiva com tots, tant els d'abans com els d'ara anteposen els interessos partidistes, a les necessitats reals dels ciutadans i ciutadanes i del País.

Com tots els partits polítics d'aquesta democràcia mal entesa i poc consolidada mentalment, es gasten els diners en realitzar "butlletins" que semblen llibres per informar als ciutadans (fer campanya amb fons públics) per demostrar lo molt que fan per nosaltres.


251 Pàgines a tot color, volent donar explicacions de lo bé que ho estant fent. M'agradaria saber el que ha costat. Milers d'euros gastats en propaganda electoral submergida. I la crisi? I els millers de parats a Catalunya? I l'exemple? és que els polítics s'ho poden passar tot per l'escarrantxa?

Doncs, no. Si tinguéssiu una mica de vergonya i coneixement no faríeu aquest disbarats. Us esteu rient de la gent humil i que les passa magres per arribar a final de mes.

Polítics, "al servei del poble", no m'extranya com us etiquetem la gent: TOTS SOU IGUALS. Sense distinció, de color polític i de l'ideologia que presumiu defensar. Quant sou a la poltrona se us passen les ganes de treballar pel poble.