JOAN FERRAN

La veritat és que fa dies que segueixo el bloc d'en Joan Ferran i, estic bastant sorprès. Més que sorprés, perplexe. No entenc com una persona amb preparació i, en la seva posició estigui incrustat en una única obsesió.

Per què tots el conegueu, en Joan Ferran és Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en el sector de l’ensenyament. Ha tingut també càrrecs de direcció tècnica a l’Ajuntament de Barcelona. Actualment és Diputat Portaveu Adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, membre de l’Executiva Nacional del PSC i Primer Secretari del PSC de Barcelona.

Al principi quan pensava aquest escrit dubtava: com fer-lo, com titolar-lo, etc. però, em sembla que sempre és millor anar de cara i sense embuts. Almenys a mi hem sembla que ha de ser així i, no hem fa por de fer-ho així.

L'obsessió d'en Joan Ferran per neutralitzar, dirimir, invalidar, inculpar, acusar, revocar o millor dit destruir a CiU és obsessiva i m'atreveixo a dir: malaltissa. De psiquiatra.

Entenc que polítics i partits polítics tinguin ideologies diferents, pensaments distints i diferents maneres de fer les coses, però, l'objectiu final no s'hauria de distanciar molt l'un de l'altra ( almenys jo ho penso així). A que hem refereixo quan dic objectiu final? a l'objectiu que ha de tenir qualsevol persona que hagi volgut endinsar-se en el (brut) món de la política, el qual ha de ser, el de treballar pels seus conciutadans, el seu poble i el seu país, no?

És evident que el principal enemic d'aquest objectiu, no es altre que el mateix home. De nosaltres mateixos depèn quin sentit se li vulgui donar a la "carrera" política de cadascú i, quina moral i quina noblesa porta cadascú a dins seu. Molts creuen en que TOT ESTÀ PERMÈS. Però, tots sabem que no és aixì. És ben cert, que els éssers humans portem a dins nostre l'instint de supervivència, però la racionalitat és la diferència que tenim els humans amb la resta d'animals.

Sr. Ferran, construeixi, treballi, dediquis a la tasca que li ha sigut encomanada pels ciutadans, que no pas pel seu partit, veurà com a la curta la gent de tots els colors polítics el veuran d'una altra manera. Si segueix com fins ara no aconseguirà res més que passar a la història com un més dels polítics que no han contribuit en res de res, ni per la seva gent, ni pel seu país.