dilluns, 17 d’agost del 2009

MAL VA, QUI NO PENSA EN L'ENDEMÀ

Aquesta dita catalana és, sens dubte, el resum o síntesi de l'actual camí que el govern espanyol està prenent, amb la greu problemàtica actual: crisi i atur.

Davant l'anunci del nou pla d'ajudes aprovades pel govern central per rebre 420 € per als aturats/des sense prestació d'atur, els/les ciutadans/es, si han llançat desesperats amb l'esperança de mantenir un mínim d'ingresos per ells i la seva família, mentre el país surt d'aquest forat negre en que estem immersos.

La desesperació i necessitat és avui per avui molt patent.


Un cop els/les parats/des han acudit a les oficines d'ocupació a sol.licitar aquest ajut, la cara els hi ha canviat. La petita llum ha desaparescut per molts d'aquests pares i mares de família que un cop més deixaran de tenir algun ingrés, el motiu: "condició inprescindible haver perdut l'atur a partir del dia 1 d'agost, d'enguany". I la pregunta és: tota la gent que està a l'atur i que se'ls hi ha esgotat la prestació com s'ho farà? I l'altra pregunta és: i quan s'esgoti aquesta ajuda quina genial idea tindrà el Sr. Zapatero per ajudar als ciutadans/es?

Tot i amb això el govern central ha assegurat que a Catalunya prop de 100.000 persones compleixen els requisits per rebre aquesta ajuda, només però al primer dia per sol.licitar aquest ajut a Lleida prop de 4.000 persones no compleixen els requisits per cobrar aquest ajut.

Perquè el Govern (indistintament del color) pensa amb els vots i no pas amb el cap.

El que realment necessitem és posar punt i final en tota aquesta disbauxa econòmica, reestructurar el sistema financer i començar de nou. Malauradament i evidentment aquesta no és ni serà la última crisi que veurem, però, cal abans de prendre desicions valorar-ne les conseqüències.

Aquest mesura no es avui per avui oportuna. Ja ho he dit abans, si aquestes accions es fessin amb voluntat d'ajudar i no amb voluntat electoralista, s'hauria planificat bé i el criteri per atorgar-lo seria per exemple, tenir en compte la necessitat dels diners per a poder sobreviure, però no es així.


També es podria pagar als aturats i fer-los-hi fer treballs per la comunitat, així també acabaríem amb la picaresca dels que viuen sense fotre brot.

En fi cal buscar solucions ben pensades, i anar acabant aquest mal sistema d'ajudes, que només són una maquina de crear "ganduls" (evidentment no tothom és així). Cal motivar i estimular a la gent i invertir en i per el futur.