No se ja per quantes vegades els tres socis de Govern de la Generalitat, s'han llençat els plats pel cap. Les relacions entre els tres socis, només les podem qualificar d'una relació d'amor i odi? O tot es una "pantomimada". És que ara li ha tocat al Sr. Saura fer el paperot per seguir recolzant a ZP i al PSOE?
ERC i ICV, s'estan esbatussant, per l'actitud heroica d'en Saura davant el Govern Central. Si més no aquesta és l'actitud de portes enfora. Mentrestant el president Montilla s'amaga darrera i passa desapercebut, doncs, el seu propòsit ja ha estat aconseguit. Davant del PSOE, Montilla ha complert la seva feina. ZP no haurà de comparèixer al Congrés, en el seu lloc ho farà el ministre Solbes.
El que hem fa gràcia, és que encara hi hagi algú que es pugui creure o vulgui fer creure que el PSC votarà diferent al PSOE alhora de presentar els pressupostos de l'Estat, i defensar Catalunya. L'actual PSC no deixa de ser PSOE i més en mans de Montilla, De Madre, Zaragoza, etc. El PSC ha desaparegut. El PSOE ha aconseguit fondre el poc PSC que quedava amb Maragall, Obiols, Serra, etc.
El front unitari català s'ha trencat. L'encarregat aquest cop ha estat en Saura i, de retruc el PSOE n'ha sortit un altre cop victoriós. Això sí ERC no s'ha estat de dir el que els hi ha semblat "palanganeros, escalfabraguetes", etc. i tot el que vulgueu, però, el missatge d'en Carod es clar: "seguir en el Govern tant si ens resulta satisfactori o no". D'això per a mi se'n diu tenir la "cua de palla". Ja no val jugar dos jocs alhora. O ets al govern o a l'oposició. I a cadascun amb les seves conseqüències.
No tinc gens clar, que tot aquest afany de poder i de voler remenar les cireres, valgui el que l'electorat de cada un d'aquests dos partits (ERC - ICV) els hi farà pagar en les properes eleccions autonòmiques. En les municipals ja s'ha vist i en Puigcercós (ERC) ha preferit marxar del govern a quedar-se en aquesta olla de grills. El PSOE català si que ho te clar tant si es vota a ERC com a ICV el resultat serà el mateix fer president a en Montilla. I al final això és el que a ell l'importa.
En fi, dona la sensació, que cada vegada que en passa una de grossa amb PSC, ERC i ICV es vegi l'escletxa d'un tri partit ben trencat i apedassat i, que tot se'n vagi a norris. Peró ni de bon tros. El poder, el cotxe oficial i els bons sous, be es valen per aguantar això i el que calgui. I qui dia passa any empeny. Això ha estat metereològicament parlant una tormenta d'estiu. Llàstima que sempre ho tenim de pagar els mateixos.
Josep Lluís Bonet
ERC i ICV, s'estan esbatussant, per l'actitud heroica d'en Saura davant el Govern Central. Si més no aquesta és l'actitud de portes enfora. Mentrestant el president Montilla s'amaga darrera i passa desapercebut, doncs, el seu propòsit ja ha estat aconseguit. Davant del PSOE, Montilla ha complert la seva feina. ZP no haurà de comparèixer al Congrés, en el seu lloc ho farà el ministre Solbes.
El que hem fa gràcia, és que encara hi hagi algú que es pugui creure o vulgui fer creure que el PSC votarà diferent al PSOE alhora de presentar els pressupostos de l'Estat, i defensar Catalunya. L'actual PSC no deixa de ser PSOE i més en mans de Montilla, De Madre, Zaragoza, etc. El PSC ha desaparegut. El PSOE ha aconseguit fondre el poc PSC que quedava amb Maragall, Obiols, Serra, etc.
El front unitari català s'ha trencat. L'encarregat aquest cop ha estat en Saura i, de retruc el PSOE n'ha sortit un altre cop victoriós. Això sí ERC no s'ha estat de dir el que els hi ha semblat "palanganeros, escalfabraguetes", etc. i tot el que vulgueu, però, el missatge d'en Carod es clar: "seguir en el Govern tant si ens resulta satisfactori o no". D'això per a mi se'n diu tenir la "cua de palla". Ja no val jugar dos jocs alhora. O ets al govern o a l'oposició. I a cadascun amb les seves conseqüències.
No tinc gens clar, que tot aquest afany de poder i de voler remenar les cireres, valgui el que l'electorat de cada un d'aquests dos partits (ERC - ICV) els hi farà pagar en les properes eleccions autonòmiques. En les municipals ja s'ha vist i en Puigcercós (ERC) ha preferit marxar del govern a quedar-se en aquesta olla de grills. El PSOE català si que ho te clar tant si es vota a ERC com a ICV el resultat serà el mateix fer president a en Montilla. I al final això és el que a ell l'importa.
En fi, dona la sensació, que cada vegada que en passa una de grossa amb PSC, ERC i ICV es vegi l'escletxa d'un tri partit ben trencat i apedassat i, que tot se'n vagi a norris. Peró ni de bon tros. El poder, el cotxe oficial i els bons sous, be es valen per aguantar això i el que calgui. I qui dia passa any empeny. Això ha estat metereològicament parlant una tormenta d'estiu. Llàstima que sempre ho tenim de pagar els mateixos.
Josep Lluís Bonet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada