Avui he vist per la televisió l'espot publicitari de la marca "Nike" on en Pau Gasol mitjançant una marca esportiva diu el que tenim que pensar, el que tenim que sentir, el que tenim que ser... I ho fa com si res... amb la única autoritat que l'hi ha donat el perseguir una pilota per una pista, ser alt i jugar als Estats Units. Això sí, mentrestant que tots mirem l'anunci, ens fan menjar la publicitat de la marca esportiva "Nike" i, tant en Pau Gasol com aquesta marca esportiva s'omplen les butxaques i la gent seguim confonent ideologia amb l'esport.
Soc Català. He nascut a Catalunya, tinc uns costums, una llengua i unes tradicions diferents a la resta de les persones nascudes a qualsevol lloc del món. Només demano que se'ns respecti a l'igual nosaltres també hem de respectar les altres (malgrat molts cops ens hagin imposat les de fora per la força).
Ara bé, crec fermament que no està bé que periodistes, publicistes, empreses, etc. juguin d'aquesta manera amb els sentiments, pensaments i ideologies per fer que molta gent compri una samarreta, o ves a saber que. Peró sobretot el que em sap més greu es que enganyin als i les joves tergiversant la veritat, la realitat i sobre tot els conceptes.
El mateix Gasol diu que això de Catalunya és una tonteria. I jo li contesto: per tonteria la teva, dedicar tota una vida a ficar una piloteta en una cistelleta. Ets un gran intel·lectual? un ideòleg? algú? a sí, un jugador de basquet que es guanya molt bé la vida darrera d'una pilota. Peró amb molt poc coneixement i seny. Aquests seny català que tu no tens. Pot ser per sentir-te espanyol?
Jo tinc un deure. Un deure amb els meus avantpassats. Sóc el que sóc gràcies a ells. I tinc la responsabilitat de seguir sent i fer allò pel que ells van lluitar, inclús morir. Que seria de nosaltres, si no recordéssim d'on venim, qui som i, que ens ha fet ser així?
Per tant, Pau, deixa de fer el bocamoll, deixa que tothom faci i sigui allò que cregui més convenient, doncs, és més que evident, que el que no heu pogut canviar amb 300 anys, ara, no ho canviareu per una samarreta.
Per cert, ser català, mai ha estat una excusa, ha estat i serà sempre un orgull!
Visca Catalunya.
Josep Lluís Bonet
Soc Català. He nascut a Catalunya, tinc uns costums, una llengua i unes tradicions diferents a la resta de les persones nascudes a qualsevol lloc del món. Només demano que se'ns respecti a l'igual nosaltres també hem de respectar les altres (malgrat molts cops ens hagin imposat les de fora per la força).
Ara bé, crec fermament que no està bé que periodistes, publicistes, empreses, etc. juguin d'aquesta manera amb els sentiments, pensaments i ideologies per fer que molta gent compri una samarreta, o ves a saber que. Peró sobretot el que em sap més greu es que enganyin als i les joves tergiversant la veritat, la realitat i sobre tot els conceptes.
El mateix Gasol diu que això de Catalunya és una tonteria. I jo li contesto: per tonteria la teva, dedicar tota una vida a ficar una piloteta en una cistelleta. Ets un gran intel·lectual? un ideòleg? algú? a sí, un jugador de basquet que es guanya molt bé la vida darrera d'una pilota. Peró amb molt poc coneixement i seny. Aquests seny català que tu no tens. Pot ser per sentir-te espanyol?
Jo tinc un deure. Un deure amb els meus avantpassats. Sóc el que sóc gràcies a ells. I tinc la responsabilitat de seguir sent i fer allò pel que ells van lluitar, inclús morir. Que seria de nosaltres, si no recordéssim d'on venim, qui som i, que ens ha fet ser així?
Per tant, Pau, deixa de fer el bocamoll, deixa que tothom faci i sigui allò que cregui més convenient, doncs, és més que evident, que el que no heu pogut canviar amb 300 anys, ara, no ho canviareu per una samarreta.
Per cert, ser català, mai ha estat una excusa, ha estat i serà sempre un orgull!
Visca Catalunya.
Josep Lluís Bonet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada