divendres, 29 d’agost del 2008

I ARA QUE SR. SAURA

I ara que. El ministre Solbes ja s'ha presentat al Congrés, i ha donat les explicacions que ha acordat el PSOE (PSC). Recordeu: "Si guanya Zapatero guanya Catalunya". Aquest es el famós eslògan que el PSC (PSOE) ens varen fer tragar a les últimes eleccions estatals. Encara hi ha algú que es cregui a aquests demagogs espanyolistes.

Peró que es pensaven aquests d'ICV, tant en Saura com en Herrera han fet de caps de turc del PSOE, perquè si no valdria més que fessin el que toca, deixar el govern i deixar de viure de la política, doncs, ja han demostrat amb escreix que no donen la talla.

ICV o sigui Saura i Herrera, esperaven amb la compareixença de Solbes un reconeixement , l'admissió d'incompliment de l'Estatut i, la voluntat de negociació. La resposta ha estat una pedrada a la front, no d'ICV si no, de Catalunya. I ara que Sr. Saura com explicarà la seva "traïció".

Solbes i el PSOE ni tant sols han tingut la deferència de fer-los quedar bé. ERC i CiU enganyats i el PSOE (PSC) ha tornat a sortir victoriós davant d'Espanya. I els catalanets seguirem pagant més del que rebem i pagant molt més que la resta d'autonomies.

Vagin fent pactes Srs. i Sres. d'ICV, col.laborin una mica més amb aquests que cada vegada fan de Catalunya una mica més Espanya. Si els catalans no anem tots a una i, sobretot els nostres representants polítics junts, amb diferències , sí, però amb un model econòmic conjunt per millorar Catalunya, estem perduts. Espanya es digui PP o PSOE no donarà mai res a Catalunya. Ells tenen clar aquella dita: "divide and conquer" dividir per regnar. I els importa un "bledo" l'estat del nostre país i dels nostres conciutadans.

El PSC (PSOE Català) segueix sense aparèixer per enlloc. Ells ja han fet la seva feina i ZP, més que agraït, això sí a canvi res de res. Era la seva obligació defensar els interessos del partit (PSOE) per damunt dels interessos de Catalunya.

Que senyor Saura, i ara que toca fer?

Josep Lluís Bonet

dijous, 28 d’agost del 2008

TRI - PARTIT

No se ja per quantes vegades els tres socis de Govern de la Generalitat, s'han llençat els plats pel cap. Les relacions entre els tres socis, només les podem qualificar d'una relació d'amor i odi? O tot es una "pantomimada". És que ara li ha tocat al Sr. Saura fer el paperot per seguir recolzant a ZP i al PSOE?

ERC i ICV, s'estan esbatussant, per l'actitud heroica d'en Saura davant el Govern Central. Si més no aquesta és l'actitud de portes enfora. Mentrestant el president Montilla s'amaga darrera i passa desapercebut, doncs, el seu propòsit ja ha estat aconseguit. Davant del PSOE, Montilla ha complert la seva feina. ZP no haurà de comparèixer al Congrés, en el seu lloc ho farà el ministre Solbes.

El que hem fa gràcia, és que encara hi hagi algú que es pugui creure o vulgui fer creure que el PSC votarà diferent al PSOE alhora de presentar els pressupostos de l'Estat, i defensar Catalunya. L'actual PSC no deixa de ser PSOE i més en mans de Montilla, De Madre, Zaragoza, etc. El PSC ha desaparegut. El PSOE ha aconseguit fondre el poc PSC que quedava amb Maragall, Obiols, Serra, etc.

El front unitari català s'ha trencat. L'encarregat aquest cop ha estat en Saura i, de retruc el PSOE n'ha sortit un altre cop victoriós. Això sí ERC no s'ha estat de dir el que els hi ha semblat "palanganeros, escalfabraguetes", etc. i tot el que vulgueu, però, el missatge d'en Carod es clar: "seguir en el Govern tant si ens resulta satisfactori o no". D'això per a mi se'n diu tenir la "cua de palla". Ja no val jugar dos jocs alhora. O ets al govern o a l'oposició. I a cadascun amb les seves conseqüències.

No tinc gens clar, que tot aquest afany de poder i de voler remenar les cireres, valgui el que l'electorat de cada un d'aquests dos partits (ERC - ICV) els hi farà pagar en les properes eleccions autonòmiques. En les municipals ja s'ha vist i en Puigcercós (ERC) ha preferit marxar del govern a quedar-se en aquesta olla de grills. El PSOE català si que ho te clar tant si es vota a ERC com a ICV el resultat serà el mateix fer president a en Montilla. I al final això és el que a ell l'importa.

En fi, dona la sensació, que cada vegada que en passa una de grossa amb PSC, ERC i ICV es vegi l'escletxa d'un tri partit ben trencat i apedassat i, que tot se'n vagi a norris. Peró ni de bon tros. El poder, el cotxe oficial i els bons sous, be es valen per aguantar això i el que calgui. I qui dia passa any empeny. Això ha estat metereològicament parlant una tormenta d'estiu. Llàstima que sempre ho tenim de pagar els mateixos.

Josep Lluís Bonet

dimecres, 27 d’agost del 2008

TERGIVERSACIÓ

Avui he vist per la televisió l'espot publicitari de la marca "Nike" on en Pau Gasol mitjançant una marca esportiva diu el que tenim que pensar, el que tenim que sentir, el que tenim que ser... I ho fa com si res... amb la única autoritat que l'hi ha donat el perseguir una pilota per una pista, ser alt i jugar als Estats Units. Això sí, mentrestant que tots mirem l'anunci, ens fan menjar la publicitat de la marca esportiva "Nike" i, tant en Pau Gasol com aquesta marca esportiva s'omplen les butxaques i la gent seguim confonent ideologia amb l'esport.

Soc Català. He nascut a Catalunya, tinc uns costums, una llengua i unes tradicions diferents a la resta de les persones nascudes a qualsevol lloc del món. Només demano que se'ns respecti a l'igual nosaltres també hem de respectar les altres (malgrat molts cops ens hagin imposat les de fora per la força).

Ara bé, crec fermament que no està bé que periodistes, publicistes, empreses, etc. juguin d'aquesta manera amb els sentiments, pensaments i ideologies per fer que molta gent compri una samarreta, o ves a saber que. Peró sobretot el que em sap més greu es que enganyin als i les joves tergiversant la veritat, la realitat i sobre tot els conceptes.

El mateix Gasol diu que això de Catalunya és una tonteria. I jo li contesto: per tonteria la teva, dedicar tota una vida a ficar una piloteta en una cistelleta. Ets un gran intel·lectual? un ideòleg? algú? a sí, un jugador de basquet que es guanya molt bé la vida darrera d'una pilota. Peró amb molt poc coneixement i seny. Aquests seny català que tu no tens. Pot ser per sentir-te espanyol?

Jo tinc un deure. Un deure amb els meus avantpassats. Sóc el que sóc gràcies a ells. I tinc la responsabilitat de seguir sent i fer allò pel que ells van lluitar, inclús morir. Que seria de nosaltres, si no recordéssim d'on venim, qui som i, que ens ha fet ser així?

Per tant, Pau, deixa de fer el bocamoll, deixa que tothom faci i sigui allò que cregui més convenient, doncs, és més que evident, que el que no heu pogut canviar amb 300 anys, ara, no ho canviareu per una samarreta.

Per cert, ser català, mai ha estat una excusa, ha estat i serà sempre un orgull!

Visca Catalunya.

Josep Lluís Bonet




dilluns, 25 d’agost del 2008

CURRICULUM VITAE

Nascut a Balaguer, el 30 de novembre de 1966.
Es el fill petit del matrimoni entre en Josep Bonet Castellana i na Lluïsa Juàrez Garcia.
Cursà els estudis de primària a l'Escola Pia de Balaguer.
Va fer el batxillerat i el COU, als Germans Maristes.
L'any 1984 obté el títol de Monitor de Lleure, per la Generalitat de Catalunya. Participa cada estiu en colònies i campaments d'estiu per a infants.
És va matricular l'any 1986 a l'Escola Universitària Cardenal Cisneros d'Alcalà de Henares on va realitzar els estudis de Magisteri.
Durant els tres anys a la Universitat, realitza una tasca social amb famílies i infants del barri "Belen" de Alcalà de Henares i al barri del "Raval" a Barcelona.
L'any 1989 es fa militants de CDC a Balaguer.
L'any 1990 realitza substitucions a:

Col·legi Nitra. Sra. del Carme de Balaguer.
Col·legi l'Estonac de Solsona.
Centre d'atenció al menor (Camp de Mart) Generalitat de Catalunya.

Durant l'any 1990 entra a formar part de l'equip d'educadors del Centre d'atenció al menor (Torreblanca) Centre col·laborador de la Generalitat de Catalunya.
L'any 1991, es contractat a l'Ajuntament de Balaguer com a Cap de Protocol i de Gabinet del llavors alcalde Josep Borràs i Gené.
L'any 1995, es contractat al Consell Comarcal de la Noguera, com a Coordinador dels Serveis Socials d'Atenció Primària.
L'any 1996, es casa amb na Marta Planes i Canonge.
L'any 1998 aconsegueix superar el concurs per obtenir la plaça fixa de Coordinador de Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera.
L'any 1999 participa a les eleccions municipals com a número 6 de la llista encapçalada per Gregori Gallego i Marín. Aquell mateix any entra a formar part de l'Ajuntament de Balaguer com a Regidor de CDC.
Aquell mateix any es escollit com a President local de CDC de Balaguer.
L'any 2000, neix el primer fill, en Roger Bonet Planes.
A les eleccions municipals de l'any 2003, torna a formar part de la llista de CiU com a número 2 i surt un altre cop escollit com a Regidor de CDC.
L'any 2004 torna a ser escollit President local de CDC de Balaguer. També surt escollit Conseller Nacional de CDC.
L'any 2007 després d'un dur enfrontament amb la llavors Cap de Llista d'Unió Democràtica de Catalunya, Glòria Palle i Torres, decideix no presentar-se a les següents eleccions municipals.
Actualment desenvolupa la seva activitat professional.

Balaguer, 25 d'agost de 2008