Artur Mas ha guanyat les eleccions. El malencert del PSC, l'enfonsament d'ERC i la davallada d'IC-V, ha fet que el tripartit fracasses en la seva única i possible reedició.
Soc dels que penso, tot i haver guanyat amb escreix i sense discussió de cap dubte, que no és tanta la victòria, si no que és més la derrota.
I perquè dic això, doncs, ho dic amb la impressió que he tingut aquestes dos legislatures en que el tripartit ha governat i de la manera en que ha governat. La sensació que he tingut és la d'inconsciència, imprudència, de no saber que tenien a les mans, de desorientació, d'inconsistència, de malgastadors...
Es més que evident que l'Artur Mas no ho té fàcil. Té un país regirat, cap per avall, amb una crisi fins al moll de l'os, amb una taxa d'atur més alta que la Pica d'Estats, amb una economia negativa, en fi un bon galimaties i un bon problema.
Bé que hi farem, es així. I ara toca treballar, treballar i de valent. Hi ha una dita popular que diu: "Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era". I això només vol dir que no queda més que treballar. I aquesta ha de ser la màxima del nou govern, i del mateix Artur Mas, treballar i demostrar que són capaços d'encarrilar de nou tot aquest batibull.
Estic convençut de que ho poden fer, tenen quatre anys i no serà fàcil. Al final hi torna haver examen, la ciutadania decidirà si aproven o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada