Aquest mes de febrer de 2010, vaig conèixer a un dels dos fills de l'oncle Carner: el George i a la seva esposa Michelle. L'experiència: Inoblidable e indescriptible.
A casa sempre m'havien parlat de l'oncle Carner. A l'igual que molts d'altres de la nostra família, van tenir que exiliar-se per motius d'ideologia política. La meva padrina mai en parlava. I tant el meu pare com el meu tiet fins ben passada la dictadura, no ens explicaven res. Suposo que les emocions, els records i l'angoixa va ser prou forta com per no voler recordar res. El meu padrí Amador Bonet Ribalta, va lluitar al front amb els rojos. Mai va tocar un arma, va ser xòfer d'alts comandaments. Després de la Guerra Civil va estar tancat en un camp de concentració franquista a Burgos, concretament al Monestir de Sant Pedro de Cardeña. Jo el vaig visitar amb ell, anys abans de la seva mort. El seu germà Salvador Bonet Ribalta, també va tenir que exiliar-se a França. Allí va cuidar a la seva família, de la seva esposa i de la seva filla Victòria. Altra part de la meva família va marxar cap a l'Argentina, el meu pare Josep Bonet Castellana, hi va estar en contacte molts anys, però, la distància es un entrebanc prou resistent com per oblidar molt fàcilment i la mort dels teus i el naixement de nova família va fent un nou compte on l'oblit apareix i l'esperança creix en un altre indret.
Vaig tenir l'orgull i l'honor de conèixer a l'oncle Carner. tres cops han estat els que he compartit amb ell més d'una xerrada, encara que per aquells anys jo era molt jovenet.
Josep Carner Ribalta, polític i escriptor balaguerí, però també cosí germà del meu padrí i oncle del meu pare, va néixer l'any 1898, molt aprop d'on jo visc: a la Plaça del Mercadal de Balaguer. Polític, poeta, assagista, novel·lista i traductor. De ben jove començà a escriure en diverses revistes de Balaguer. La seva vocació d’escriptor serà parella a la del seu compromís polític. A Balaguer, juntament amb el seu pare, dirigeix el negoci de ferreter que tenien. Al mateix temps dirigeix la revista La Falç (1912- 1926), escriu a L’Estisora de Balaguer (1916) , setmanari de barrila defensor dels drets polítics de les dones, i més endavant redactarà articles per a La Flama (1920), vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià.
Josep Carner Ribalta, polític i escriptor balaguerí, però també cosí germà del meu padrí i oncle del meu pare, va néixer l'any 1898, molt aprop d'on jo visc: a la Plaça del Mercadal de Balaguer. Polític, poeta, assagista, novel·lista i traductor. De ben jove començà a escriure en diverses revistes de Balaguer. La seva vocació d’escriptor serà parella a la del seu compromís polític. A Balaguer, juntament amb el seu pare, dirigeix el negoci de ferreter que tenien. Al mateix temps dirigeix la revista La Falç (1912- 1926), escriu a L’Estisora de Balaguer (1916) , setmanari de barrila defensor dels drets polítics de les dones, i més endavant redactarà articles per a La Flama (1920), vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià.
L'oncle Carner, va ser i serà per sempre en el temps l'home de l'avi Macià: President de Catalunya (www.llibertat.cat/content/view/4733/76/)
Només vaig poder gaudir de la companyia d'en Jordi Carner i de la seva esposa Michelle unes hores, però, van ser les suficients com per adonar-me que les arrels balaguerines i catalanes corren per les seves venes. Espero i desitjo amb tot el cor poder compartir amb ells algunes estones més.
Quan vaig començar aquest bloc, sota el títol de "l'alegre vianant", volía amb tota la humilitat del món, fer un bloc nacionalista, reivindicador dels nostres drets i sobretot, un homenatge i record d'aquell gran català Josep Carner Ribalta i, en record d'ell vaig adaptar el nom d'un dels seus llibres al del meu bloc: L'alegre vianant.
Només vaig poder gaudir de la companyia d'en Jordi Carner i de la seva esposa Michelle unes hores, però, van ser les suficients com per adonar-me que les arrels balaguerines i catalanes corren per les seves venes. Espero i desitjo amb tot el cor poder compartir amb ells algunes estones més.
Quan vaig començar aquest bloc, sota el títol de "l'alegre vianant", volía amb tota la humilitat del món, fer un bloc nacionalista, reivindicador dels nostres drets i sobretot, un homenatge i record d'aquell gran català Josep Carner Ribalta i, en record d'ell vaig adaptar el nom d'un dels seus llibres al del meu bloc: L'alegre vianant.
(D'esquerra a dreta Josep Bonet, George Carner, Amador Bonet)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada