Com si d'un cec es tractés, el Govern Espanyol condueix sense tenir un rumb fixat, un país corsecat per la crisi, aguantat pels aturats i creixent acosta dels immigrants provinents del nord d'Àfrica i de l'est d'Europa. Això sí, sense ni cinc.
Tot i així, el “capità” Zapatero intenta demostrar a tort i a dret, que aquest vaixell anomenat Espanya, malgrat la forta tempesta que el colpeja, té solidesa suficient com per resistir les envestides del fort oratge i del fort vent que bufa contra ell.
Resistirà per poder sortir d'aquesta tempesta, sense perdre res pel camí? O pel contrari, naufragarà per aquest mar de crisi i desolació a mercè dels taurons.
L'oposició, l'empaita amb els canons preparats. ZP busca a la desesperada un bri d'esperança. Hi haurà algú que sigui agosarat de donar-li la mà a un ZP (PSOE) que es troba en el seu punt més crític?
Alguns parlen de gran Pacte d'Estat. I altres només esperen que l'agonitzant govern surti de la tempesta per procedir sense pietat a un cruel i sagnant abordatge.
Per a bé o per a mal, bufen vents de canvi. Sempre, però, ens queda l'alternativa de que val més boig conegut, que savi per conèixer.
Josep Lluís Bonet i Juárez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada