dimarts, 23 de febrer del 2010

LA BIGA A L'ULL PROPI

Diu l'evangeli de Lluc (6,42): Com pots dir: Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull si tu no veus la biga del teu ? “

Prop de 2.000 anys son els que separen aquest evangeli fins als nostres dies, i les paràboles descrites encaixen perfectament amb la nostra societat, i amb les nostres actuacions. Res és més evident que l'home és l'únic animal que ensopega dos cops en la mateixa pedra. I això és el que ens fa ser humans, distints a la resta d'animals, la imperfecció de la perfecció.

Aquesta reflexió es deguda a l'article que avui he llegit en un diari digital titulat: “Espanya fa plorar, CiU fa riure” l'autor Eduard López. Després d'una lectura ràpida, repeteixo la lectura, aquest cop més pausada, per veure si realment aquest escrit te solidesa, és veraç, conseqüent i es un escrit fet des de la més justa imparcialitat.

Un cop llegit, busco per Internet el seu autor Eduard López. Busco en el perfil de l'autor de l'escrit i per sorpresa meva no hi surt res. Poso el seu nom a Google i amb no tanta sorpresa surt: Eduard López, Vicesecretari general de Coordinació Interna i Acció Electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Com pots dir: Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull si tu no veus la biga del teu ? “

Que poc costa i més en política criticar, menystenir i/o condemnar a l'altre, quan de ben segur, tu has fet el mateix o pitjor. No recorda senyor López que vostès també van pactar un tripartit amb PSC-PSOE, en contra de la llista més votada? Quants cops han votat una cosa a Catalunya i una altra a Espanya? ZP, senyor López, encara que a vostè i als seus no els hi agradi es el seu soci, recorda?

Després de dos legislatures de govern vostès n'han fet moltes de ximpleries i costaria poc d'anomenar-les una per una i si no miri com tenim el país o es que potser també donaran la culpa a CiU. Per tant senyor López hauria de ser més sensat, coherent i just abans de voler enganyar a la gent. No vulgui imitar al seu “company” de tripartit diputat del PSC-PSOE Joan Ferran: mono temàtic, obsessiu i porfidiós. Per tant senyor López, ocupis de casa seva que prou falta li fa i deixi als altres que s'ocupin de la seva. Per cert deixi de fer riure, que encara que sigui sa, es molt llastimós pels ciutadans veure com els que es dediquen a la política fan de tot menys la feina que tenen que fer i que per si no ho sap es la de fer que rutlli el nostre país: Catalunya.

dimecres, 17 de febrer del 2010

MALA MAROR

Com si d'un cec es tractés, el Govern Espanyol condueix sense tenir un rumb fixat, un país corsecat per la crisi, aguantat pels aturats i creixent acosta dels immigrants provinents del nord d'Àfrica i de l'est d'Europa. Això sí, sense ni cinc.

Tot i així, el “capità” Zapatero intenta demostrar a tort i a dret, que aquest vaixell anomenat Espanya, malgrat la forta tempesta que el colpeja, té solidesa suficient com per resistir les envestides del fort oratge i del fort vent que bufa contra ell.

Resistirà per poder sortir d'aquesta tempesta, sense perdre res pel camí? O pel contrari, naufragarà per aquest mar de crisi i desolació a mercè dels taurons.

L'oposició, l'empaita amb els canons preparats. ZP busca a la desesperada un bri d'esperança. Hi haurà algú que sigui agosarat de donar-li la mà a un ZP (PSOE) que es troba en el seu punt més crític?

Alguns parlen de gran Pacte d'Estat. I altres només esperen que l'agonitzant govern surti de la tempesta per procedir sense pietat a un cruel i sagnant abordatge.

Per a bé o per a mal, bufen vents de canvi. Sempre, però, ens queda l'alternativa de que val més boig conegut, que savi per conèixer.

Josep Lluís Bonet i Juárez