DENAES

La "Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES)" ha presentat a l’Audiència Nacional una querella contra les organitzacions Catalunya Acció i Esait, a qui considera organitzadores de la XIULADA contra l’himne espanyol i el Rei en la final de la Copa del Rei a Mestalla (València) el passat 13 de maig.

El president de DENAES, Santiago Abascal (del PP com tots els de DENAES), ja va anunciar dos dies després de la celebració de la final entre el FC Barcelona i l’Athelic de Bilbao, que emprendrien accions legals pel que consideren un ultratge a l’himne espanyol. De la mateixa manera, Abascal ha volgut deixat clar que la querella va dirigida contra els instigadors i els organitzadors de la xiulada i no contra els aficionats que es van sumar a la protesta.

DENAES ha presentat una querella contra les organitzacions Catalunya Acció i Esait. Quina por! Hem de tenir por? És que no estem en un estat democràtic i amb llibertat d'expresió? Ai, no hi pensava... Aquests de DANAES defensen el model d'una Espanya franquista i d'altres defensem la Catalunya lliure. Aquesta és la gran diferència. Aquests que ara amenacen amb querelles son els descendents d'aquells que del 39 al 75 ho feien amb el fusell i la garjola.

Com va dir el bon amic José Antonio Labordeta al Congrés del Diputats a tots els representants del PP, de DANAES i tots els seus escolanets: "A la mierda!, vayanse a la mierda".

TERRITORI

No tinc cap dubte que Barcelona és la capital de Catalunya, però, també estic molt convençut que Catalunya no és Barcelona. Catalunya la conformen quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Perquè dic això?

Ho dic perquè aquest mes de juny el Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya , Jordi Ausàs, ha fet arribar a tots els grups parlamentaris un esborrany de la llei electoral de Catalunya.

I la nova proposta altera l'actual model de proporcionalitat, perjudica els territoris menys poblats i l'adapta a la realitat demogràfica donant més pes a la demarcació de Barcelona.

He llegit alguns dels comentaris que han fet ciutadans i ciutadanes en referència a aquest tema i personalment crec que som molts els que pensem que això no és just.

Barcelona ha de tenir menys pes electoral per solidaritat territorial. I que és solidaritat territorial, doncs, és allò que els barcelonins ens reclamen a Girona, Lleida i Tarragona quan ells no ho tenen. I perquè ha de tenir menys pes electoral? per tot el que deixa d'invertir-se en infraestructures, empreses, serveis, etc... a les comarques limitant el seu desenvolupament, i s'inverteix a Barcelona.

Els que som de comarques, tenim la sensació que per la majoria de polítics, Catalunya queda reduïda a Barcelona... No és que no estigui a favor que en una democràcia tothom tingui la mateixa representació, però hem de pensar que si tal com estan les coses actualment les reivindicacions de les comarques no les escolta ningú, amb els canvis que implicarà aquesta llei qui ens representarà?

També cal pensar i valorar el perquè i per a qui s'ha de fer una nova Llei electoral. A qui beneficia? Beneficia a un sol partit PSC/PSOE.

Ja es prou estrany que als nacionalistes , ja siguin bascos o catalans, no els hagin ilegalitzat. Però estant fent mans i manegues per fer el que ells volen. D'això uns en diuen democràcia, jo en dic dictadura.

JOAN FERRAN

La veritat és que fa dies que segueixo el bloc d'en Joan Ferran i, estic bastant sorprès. Més que sorprés, perplexe. No entenc com una persona amb preparació i, en la seva posició estigui incrustat en una única obsesió.

Per què tots el conegueu, en Joan Ferran és Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en el sector de l’ensenyament. Ha tingut també càrrecs de direcció tècnica a l’Ajuntament de Barcelona. Actualment és Diputat Portaveu Adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, membre de l’Executiva Nacional del PSC i Primer Secretari del PSC de Barcelona.

Al principi quan pensava aquest escrit dubtava: com fer-lo, com titolar-lo, etc. però, em sembla que sempre és millor anar de cara i sense embuts. Almenys a mi hem sembla que ha de ser així i, no hem fa por de fer-ho així.

L'obsessió d'en Joan Ferran per neutralitzar, dirimir, invalidar, inculpar, acusar, revocar o millor dit destruir a CiU és obsessiva i m'atreveixo a dir: malaltissa. De psiquiatra.

Entenc que polítics i partits polítics tinguin ideologies diferents, pensaments distints i diferents maneres de fer les coses, però, l'objectiu final no s'hauria de distanciar molt l'un de l'altra ( almenys jo ho penso així). A que hem refereixo quan dic objectiu final? a l'objectiu que ha de tenir qualsevol persona que hagi volgut endinsar-se en el (brut) món de la política, el qual ha de ser, el de treballar pels seus conciutadans, el seu poble i el seu país, no?

És evident que el principal enemic d'aquest objectiu, no es altre que el mateix home. De nosaltres mateixos depèn quin sentit se li vulgui donar a la "carrera" política de cadascú i, quina moral i quina noblesa porta cadascú a dins seu. Molts creuen en que TOT ESTÀ PERMÈS. Però, tots sabem que no és aixì. És ben cert, que els éssers humans portem a dins nostre l'instint de supervivència, però la racionalitat és la diferència que tenim els humans amb la resta d'animals.

Sr. Ferran, construeixi, treballi, dediquis a la tasca que li ha sigut encomanada pels ciutadans, que no pas pel seu partit, veurà com a la curta la gent de tots els colors polítics el veuran d'una altra manera. Si segueix com fins ara no aconseguirà res més que passar a la història com un més dels polítics que no han contribuit en res de res, ni per la seva gent, ni pel seu país.

CURT I RAS.

Soc aficionat al futbol, i soc del Barça. Però, tot i així, hem sembla tenir les coses més que clares, pel que fa al tema dels fitxatges.

Avui surt la notícia, que el Reial Madrid, ha fitxat a Cristiano Ronaldo per 94 milions d'euros. També diuen que han fitxat a Kaká, per 67 milions d'euros. En declaracions a la premsa el president del Barça diu que serà pacient ... espero que sigui així, però ... tinc el meus dubtes.

Crisi? What crisi?

Uns estan perdent la feina, d'altres patim per no perdre-la, els sous rebaixats (ni mileuristes) i en el mon del futbol es parla d'unes xifres astronòmiques, desorbitades, increïbles ...

Amics, anem molt malament. Mentre en aquest mon, es pagui més i millor per fer anar els peus que no pas el cap, mai resoldrem els problemes que tenim.

VERGONYA.

Vergonya, és la paraula més com cal que he trobat per dirigir-me a les declaracions que els candidats populars han fet aquests dies de campanya electoral.

Vergonya i fàstic, és el que he sentit quan Jaime Mayor Oreja, Alejo Vidal Quadras, el Cardenal Antònio Cañizares, i altres han dit que consideren més greu l'abortament, que un delicte d'abusos sexuals.

Vergonya, fàstic i angúnia, és el que em fan aquests dèspotes, que ni tant sols pensen el que diuen i només ho diuen per aconseguir enganyar als/les pobres ciutadans/nes que sempre diuen amen a tot, perquè, sempre els han enredat i, ara han d'aconseguir esgarrapar el màxim de vots possibles per aconseguir posar el cul en un seient del Parlament Europeu.

Vergonya, fàstic, angúnia i basca, és el que em fa sentir, les idees d'aquest partit (PP), digne hereu de la dictadura més feixista que ha existit i ens ha oprimit.

No puc arribar a entendre com no hi ha ningú en aquest partit que no hagi demanat a aquests candidats que deixin el seu càrrec , doncs, no són dignes de representar a ningú.

Tant intel·ligents que es pensen que són, sempre per damunt de bé i de mal, encara no veuen la diferència? L'abortament està regulat. La pederàstia és un delicte. Vosaltres mateixos.