ADÉU, PEPE.

Va néixer a Villagarcía de Arosa (Pontevedra) el 1947. Va arribar de petit a Catalunya, on va estudiar, es va formar i ha desenvolupat tota la seva carrera professional. Actuava tant en castellà com en català, encara que el més freqüent és que ho fes en ambdós idiomes a la vegada, alternant improvisadament, introduint fins i tot alguna frase en gallec.

Des de molt jove va mostrar la seva inclinació per la interpretació. Amb tan sols 16 anys va debutar en una obra de l'Organització Nacional de Cecs. Però va ser a la Universitat de Barcelona, on estudiava dret, on es va familiaritzar amb els escenaris.

Durant l'any 2006, va ser el protagonista d'una intensa polèmica per la seva intervenció el 20 de gener de 2006 al programa El Club de la televisió pública catalana TV3, en la qual, responent a una pregunta del presentador Albert Om sobre la seva actitud respecte a la unitat d'Espanya.

JO TAMBÉ PENSO COM TU!

Posteriorment, davant l'enrenou causat per aquestes declaracions, es va disculpar públicament i va matissar que tals comentaris anaven referits a una determinada concepció d'Espanya.

Durant el 2006 va dirigir la funció Lorca eran todos. El gener de 2008 va presentar La sonrisa etíope.

Diumenge en Pepe Rubianes, ens va deixar. Gràcies Pepe per fer-me descobrir i disfrutar del món del teatre. Enrere queden aquelles rialles i bons moments. Peró queden.

Gràcies per la teva espontaneïtat i sinceritat. Molts pensem com tu encara que et fessin rectificar.

Molts som PEPE!