CRISI?

Avui he vist el "llibre" que la Generalitat de Catalunya ( Montilla) ha editat per promocionar-se de cara a les properes eleccions autonòmiques. En definitiva com tots, tant els d'abans com els d'ara anteposen els interessos partidistes, a les necessitats reals dels ciutadans i ciutadanes i del País.

Com tots els partits polítics d'aquesta democràcia mal entesa i poc consolidada mentalment, es gasten els diners en realitzar "butlletins" que semblen llibres per informar als ciutadans (fer campanya amb fons públics) per demostrar lo molt que fan per nosaltres.


251 Pàgines a tot color, volent donar explicacions de lo bé que ho estant fent. M'agradaria saber el que ha costat. Milers d'euros gastats en propaganda electoral submergida. I la crisi? I els millers de parats a Catalunya? I l'exemple? és que els polítics s'ho poden passar tot per l'escarrantxa?

Doncs, no. Si tinguéssiu una mica de vergonya i coneixement no faríeu aquest disbarats. Us esteu rient de la gent humil i que les passa magres per arribar a final de mes.

Polítics, "al servei del poble", no m'extranya com us etiquetem la gent: TOTS SOU IGUALS. Sense distinció, de color polític i de l'ideologia que presumiu defensar. Quant sou a la poltrona se us passen les ganes de treballar pel poble.

LAST MINUTE

Junqueras candidat d'ERC a les properes eleccions Europees, vol anar amb CiU a Europa. El candidat d'Esquerra afirma que "seria el millor per a Catalunya". Oriol Junqueras ha expressat el seu desig de formar candidatura conjunta amb CiU, en el que seria una gran candidatura catalanista. Diu textualment: "És la nostra intenció inicial, i malgrat els missatges de CiU no ho descartem. Seria l'ideal per a Catalunya" . I ara com diuen els castellans a "rizar el rizo". Junqueras també ha descartat al PSC-PSOE en aquesta hipotètica coalició, ja que "la manera d'actuar del PSC-PSOE a Europa, s'ha demostrat poc eficient".

INCREÍBLE. No tinc paraules. Sembla que els nostres polítics només juguin, evidentment, amb nosaltres. Que trist.

La resposta visceral (encara que diplomàtica) de CiU, davant d'una petició així hauria de ser: Sr. Junqueras, si vostè vol anar amb CiU a Europa, hauria de complir certes condicions:

Primera.- Cal que ERC, trenqui amb el PSC-PSOE aquí a Catalunya i a Espanya.
Segona.- Respectar la llista més votada i fer president de la Generalitat de Catalunya a qui li correspon.
Tercera.- Anar junts amb CiU a Europa.

Per altra banda també CiU, hauria de complir amb certes condicions:
Primer.- Començar a establir ponts d'entesa amb ERC i accentuar d'una manera més notable el seu perfil nacionalista i deixar d'anar navegant sempre entre dues aigües.

Com que tot això ja hem vist que es del tot impossible, que cadascú (ERC i CiU) només van pel seu rotllo, mantenint la butxaca ben calenta i com més duri millor, i que Catalunya tan se'ls hi en fot, val més no tenir gaires esperances i no fer volar més coloms.

Caldrà esperar a que aquesta classe política desaparegui, s'extingueixi com els dinosaures, i que vingui una nova generació que vulgui posar les coses al seu lloc. Sense romanços i el que es més important sense por.

Segur que es deu d'estar molt bé a la cadira, que ningú quan ho ha provat vol marxar. Malauradament, els nostres polítics, els quals ens han promès la lluna i el covi, i no se quantes coses més... a, sí, servir fidelment al poble (augmentant-se primer de tot el sou), l'únic que fan es seguir prostituint i violant constantment la nostra estimada democràcia.

POLÍTICS! El millor per Catalunya, heu de començar a fer-ho a Catalunya. No sé si hi som a temps...

EMPRENYATS DE CIU ( IGNASI GUARDANS)

Pel que es veu, l'Eurodiputat per CiU, Ignasi Guardans, ha manifestat, en una entrevista a El món a RAC1, sobre la manifestació de Brussel·les, que "a Brussel·les hi ha moltes manifestacions", a més d'assegurar que "no eren 10.000". "Una manifestació dissabte al matí davant les oficines tancades... a la Unió Europea no se'n parla gaire"

Déu n'hi do com li dura la rabieta a aquest senyor! Tan còmodes són les butaques del Parlament Europeu? Quants morts (políticament parlant) a l'armari. Això passa quan s'està massa temps manant. El problema es que no tenim cap partit que se'n salvi.

En Guardans es patètic, però té raó en una cosa que a tots els nacionalistes ens ha de fer pensar: "mentre al parlament de Catalunya no hi hagi ni un sol partit amb una clara intenció d'aconseguir la independència, lo d'anar deu mil catalans a Bruseles és un brindis al sol.

El que pensi el Sr. Guardans poc importa. La veritat és que ens creguem que el procés cap a la independència a començat i això no hi ha qui ho pari. I si ho aconseguim, no serà pels grans polítics que tenim. D'això en podeu estar segurs.

Es llastimosa l'actitut de molts polítics (sobretot de CiU) que quan s'assabenten de que no podran seguir xuclant de la mamella es dediquen a destruir i calumniar allò que pocs dies abans ells predicaven. Això fa palesa la manca de maduresa i un EGO que em costa d'entendre. Encara que quan es tracta de la butxaca tot i val.

PERIODISTES O NINOTS, DIARIS O PAMFLETS .

Avui, com gairebé cada dia, he fullejat els dos diaris d'abast provincial que tenim a les terres de ponent: la Mañana i el Segre.

Evidentment que cap dels dos es salve de les pífies, cosa normal i molt humana, però, el que més m'indigna, es la facilitat que tenen de conduir, explicar, relatar i reproduir notícies amb un to partidista i sempre al costat d'aquell partit més afí als interessos (evidentment desconeguts) que tenen els directius d'aquests dos mitjans de comunicació.

Avui molt concretament, el Segre, manifesta una posició molt partidista (evidentment a favor dels que manen avui al govern central: PSOE). A l'apartat de l'ascensor posen avall a l'Iñigo Urkullu, president del PNB, per parlar de "cop institucional" si surt lehendakari Patxi López i a sobre acaben el comentari dient que aquesta afirmació, reflecteix poc respecte al resultat electoral i a la cultura democràtica. Hem de tenir en compte que la força més votada i més legitimitzada democràticament pel poble basc és el PNB.

Textualment: "La reacció del president del PNB al parlar de "cop institucional" si surt lehendakari Patxi López reflecteix poc respecte al resultat electoral i a la cultura democràtica."



Es sorprenent com periodistes i diaris es passen el codi deontològic per l'entrecuix i, manipulen les notícies al seu criteri distorsionant la realitat pels interessos d'algú o alguns.

El fons de la qüestió sempre es el mateix: maxacar Catalunya i Euskadi. PSOE i PP van del bracet per derrotar i fer desaparèixer el nacionalistes. Un sol objectiu: destruir el sentiment patriòtic que portem tots els que ens sentim catalans o tots els que es senten bascos, o irlandesos, o escocesos, o albanesos, o ... Però, el més important i que aquests espanyols no s'adonen és que com més ens volen doblegar, més resistència i posem, quant més ens oprimeixen i ens forcen per fer-nos desaparèixer, més vitalitat i coratge ens donen per seguir resistint. Ens poden sotmetre, ens poden controlar, poden prohibir la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra tradició i costums, ens poden manar, fins i tot matar, (de fet no serà el primer cop) però, el que mai podran fer, es fer-nos canviar de pensament.

Ser de Catalunya, d'Euskadi, de Montenegre, etc. és un sentiment i això no ho pot canviar ningú.

El partit dels socialistes d'Euskadi van demanar dimarts al PNB que treballessin per recolzar un govern liderat per Patxi López. Urkullu, ha respost: que es el seu partit (PNB) qui demana als altres que treballin junts des de la legitimitat de recolzar a Lehendakari el candidat més votat, en les eleccions basques de passat diumenge, 1 de març, cosa que ningú ,ni cap partit polític pot obviar.

ADÉU, PEPE.

Va néixer a Villagarcía de Arosa (Pontevedra) el 1947. Va arribar de petit a Catalunya, on va estudiar, es va formar i ha desenvolupat tota la seva carrera professional. Actuava tant en castellà com en català, encara que el més freqüent és que ho fes en ambdós idiomes a la vegada, alternant improvisadament, introduint fins i tot alguna frase en gallec.

Des de molt jove va mostrar la seva inclinació per la interpretació. Amb tan sols 16 anys va debutar en una obra de l'Organització Nacional de Cecs. Però va ser a la Universitat de Barcelona, on estudiava dret, on es va familiaritzar amb els escenaris.

Durant l'any 2006, va ser el protagonista d'una intensa polèmica per la seva intervenció el 20 de gener de 2006 al programa El Club de la televisió pública catalana TV3, en la qual, responent a una pregunta del presentador Albert Om sobre la seva actitud respecte a la unitat d'Espanya.

JO TAMBÉ PENSO COM TU!

Posteriorment, davant l'enrenou causat per aquestes declaracions, es va disculpar públicament i va matissar que tals comentaris anaven referits a una determinada concepció d'Espanya.

Durant el 2006 va dirigir la funció Lorca eran todos. El gener de 2008 va presentar La sonrisa etíope.

Diumenge en Pepe Rubianes, ens va deixar. Gràcies Pepe per fer-me descobrir i disfrutar del món del teatre. Enrere queden aquelles rialles i bons moments. Peró queden.

Gràcies per la teva espontaneïtat i sinceritat. Molts pensem com tu encara que et fessin rectificar.

Molts som PEPE!