Aquest matí escoltant la ràdio (Catalunya Ràdio) Manel Fuentes ho deixava molt clar, almenys per a mi: "Què condicionarà la jornada de demà (29-S): la convicció per la vaga, la manca de transport o la por?
La resposta de molta gent serà, segurament, la por. Por de fer "lliurement" el que uns quants volen, i segurament sense ganes de discutir-ho, doncs, per a què? Por de l’evident manipulació i de quina manera... Por dels piquets que, tot i que tens el dret de poder decidir lliurement per tu mateix, t'obligaran i et titllaran d'esquirol si utilitzant la teva coartada llibertat acudeixes a la feina.
És normal que en un país democràtic, "lliure", pactin els sindicats i el govern per a la realització d'una vaga? Penso que les vagues, instades pels sindicats, són la forma natural de mantenir-los per justificar que fan alguna cosa pels treballadors. Perdoneu, però els sindicats, tal i com els entenem avui en dia, són un anacronisme i un altre "modus vivendi" per a uns quants espavilats més.
Penso que al govern aquesta vaga fins i tot li va bé. Bé, per tot el que s'estalviarà: sous, seguretats socials, serveis... a més a més tot ho tenen organitzat, els sindicats ja els han fet la feina o, dit d'una altra manera, per això cobren, no? Però... i nosaltres els treballadors? Realment qui ens defensa? Els sindicats i el govern han aprovat la reforma laboral, han esperat que s'acabessin les vacances, l'atur ha anat augmentant, ens han retallat els sous, augmenten dia a dia els impostos, la llum, el gas, l'aigua, el pa... i la qüestió és: què més haurem de fer?
Al final, potser fins i tot haurem de donar-los les gràcies a tots aquests per deixar-nos seguir respirant i poder viure. Sort en tenim, que el sol no fa vaga.