D'entrada dir que els éssers humans, pel sol fet de la condició (extraordinària) d'humans, les contradiccions, incongruències i errors, son part de la nostra pròpia naturalesa. De fet convivim diàriament en contradicció, doncs, coses, fets, situacions, etc, que personalment no acceptaries, pel sol fet de conviure amb d'altra gent molts de cops hem d'acceptar ja que en aquest petit però bonic planeta, no hi som sols.

Catalunya, des del punt de vista de la producció de l’electricitat, produeix tant com consumeix. Per tant, cal prendre mesures. Però cal que sigui Catalunya qui tingui que assumir aquest abocador de residus nuclears?
Personalment crec que ara es el moment que la resta de Comunitats Autònomes que conformen Espanya, i que gasten més del que produeixen, demostrin la seva “solidaritat”. Els motius: el primer es que nosaltres ja tenim suficients “andròmines nuclears” per tant ja assumim un risc més elevat que d’altres i, el segon l’equilibri territorial.
Proposta urgent de cara al futur: una de les prioritats es apostar per l’energia renovable, no per complir, si no per donar esperances a una planeta amenaçat constantment de mort.